• Imprimeix

La Generalitat dona suport a la creació d'una àrea de baixes emissions a la Mediterrània

Torna
Dimarts, 11 de desembre de 2018
  • La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat ha defensat aquesta figura per reduir els contaminants atmosfèrics, com el diòxid de nitrogen (NO2), que emeten els vaixells
 
  • Durant la primera reunió de la Comissió d’avaluació de l’Acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, Marta Subirà ha tornat a reclamar la implicació de l’Estat en el finançament del transport públic i en la modificació reglamentària per poder aplicar les accions de reducció de la contaminació
Moment de la reunió de la Comissió d'avaluació de l'Acord polític per a la millora de la qualitat de l'aire a la conurbació de Barcelona.

Moment de la reunió de la Comissió d'avaluació de l'Acord polític per a la millora de la qualitat de l'aire a la conurbació de Barcelona.

La Generalitat donarà suport a la declaració de la Mediterrània com a zona especial de baixes emissions (ECA), per part de l’Organització Marítima Internacional (OMI), en virtut del Conveni Internacional per prevenir la contaminació pels Bucs (MARPOL). Així ho ha explicat aquest dimarts la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, durant la primera reunió de la Comissió d’avaluació de l’Acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona. Subirà ha defensat la conveniència d’aplicar aquesta figura per reduir els contaminants atmosfèrics, com el diòxid de nitrogen (NO2), que emeten els vaixells. D’aquesta manera, les infraestructures marítimes del Mediterrani restringirien l’accés als bucs més contaminants, afavorint la millora de la qualitat de l’aire a les principals aglomeracions urbanes portuàries, com ja està passant a les ECA del mar Bàltic i del mar del Nord. En aquestes dues zones, on les naus que sobrepassen els nivells màxims autoritzats d’òxids de sofre tenen l’entrada vetada, la contaminació s’ha reduït ostensiblement.
 
Seguiment europeu
 
La major part de la contaminació atmosfèrica de l’aglomeració metropolitana, però, prové del trànsit, responsable del 51% de les emissions d’NO2 i del 53% de les partícules PM10. És per això que la secretària ha volgut destacar la importància cabdal dels compromisos adquirits el març de 2017 en l’Acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i 39 consistoris més de la conurbació per reduir un 30% les emissions associades al trànsit viari en el termini de 15 anys, i per assolir gradualment els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Com a mínim, un 10% d’aquestes emissions haurien de minvar en cinc anys i, progressivament, arribar al 30% pactat.
 
L’acord pres a la cimera va evitar un expedient d’infracció de la normativa comunitària sobre qualitat de l’aire, pas previ al Tribunal de Justícia de la Unió. Fins ara Europa ha valorat positivament les actuacions proposades però en fa un seguiment exhaustiu per comprovar-ne el compliment.  
 
Durant la trobada, la secretària ha anunciat la celebració d’una nova cimera de la qualitat de l’aire el proper mes de març per fer un seguiment de les accions i mesures endegades per les diferents administracions actuants.
 
Canvis normatius i més finançament
 
Una de les mesures clau acordades va ser la de restringir la circulació als vehicles més bruts en moments d’alta contaminació per NO2. Tot i que el protocol encara no s’ha hagut d’aplicar, perquè no s’han assolit nivells prou elevats de pol·lució, les administracions estan a punt per implementar-lo, en concret a l’àrea intrarondes de Barcelona. A la resta de municipis que formen part del conegut com a ‘Àmbit-40’ no es podran aplicar les restriccions quan la contaminació sigui elevada fins que el Govern de l’Estat canviï el reglament de circulació, pas necessari perquè es pugui  sancionar qui condueixi vehicles no autoritzats. Per això el Departament de Territori i Sostenibilitat està reclamant al Ministeri per a la Transició Ecològica que mostri una nova sensibilitat en la matèria i faciliti les gestions per a la implantació de les actuacions.
 
També exigeix responsabilitat a l’Administració central perquè contribueixi  a reforçar el transport públic, indispensable per afavorir el transvasament modal des del vehicle privat. El conseller Calvet  fa mesos que demana al ministre de Foment, José Luis Ábalos, que l’Estat recuperi les aportacions al finançament de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona als nivells de 2010, quan hi invertia 200 milions d’euros anuals. La Generalitat considera que els 110 milions que hi aporta actualment són clarament insuficients. Per al Govern, el transport públic és una prioritat, perquè d’una xarxa eficient de transport públic se’n deriven beneficis per a la salut i el medi ambient com la millora de la qualitat de l’aire i la reducció de gasos d’efecte d’hivernacle, responsables del canvi climàtic.
 
Finalment, Subirà ha insistit en la intenció del Departament de Territori i Sostenibilitat d’aplicar la vinyeta per reemplaçar els peatges en aquesta legislatura. És per això que demana complicitat a l’Estat en la seva aplicació a les vies d’alta capacitat, que permetrà un estalvi de 6.700 milions d’euros en 10 anys, i que es destinaran a millorar infraestructures de la xarxa bàsica i secundària, a millorar el transport públic i a ambientalitzar flotes públiques i privades. En definitiva, una gran inversió també per reduir la contaminació ambiental.
 
L’ Àmbit-40
 
L’acord afecta l’Àmbit-40, que són els municipis declarats “Zones de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric”. L’integren Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, i Sant Fost de Campsentelles.
 
A més d’aquests, també hi estan implicats municipis de l’àrea d’influència de l’Àmbit-40 que es van comprometre a contribuir en la difusió i sensibilització entre la ciutadania, com a generadors de mobilitat sobre aquesta zona de protecció especial. Concretament són: Abrera, Alella, Begues, Caldes de Montbui, Cervelló, Corbera de Llobregat, el Masnou, Esparraguera, Igualada, la Palma de Cervelló, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Manresa, Mataró, Montgat, Olesa de Montserrat, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Premià de Mar, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Coloma de Cervelló, Sentmenat, Sitges, Teià, Tiana, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, i Vilassar de Dalt.
 
En total, les mesures de l’acord han de beneficiar directament 4,3 milions de persones de quatre comarques de l’Àmbit-40 (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental) i indirectament, sis comarques més de l’entorn de Barcelona (Osona, Bages, Anoia, Maresme, Alt Penedès, i Garraf).

Més informació