• Imprimeix

El Govern aprova el Projecte de llei del canvi climàtic a Catalunya

Torna
Dimarts, 26 de gener de 2016

 
·         Estableix uns objectius de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic que són la base d’un model de desenvolupament econòmic sostenible, innovador, competitiu, i creador de riquesa i de llocs de treball
 
·         Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà pionera a l’Estat espanyol
 
·         L’objectiu és facilitar la transició cap a una societat més baixa en carboni
 
El Govern ha aprovat el Projecte de llei del canvi climàtic de Catalunya, que ja va deixar enllestit l’anterior Govern i que ha redactat el Departament de Territori i Sostenibilitat.
 
El document adopta les bases derivades de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument a Catalunya. El plantejament segueix els mateixos principis que han orientat la política en matèria de clima fins ara: s’ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat. Per aquest motiu, el conjunt de mesures i instruments persegueixen establir un marc que faciliti les activitats per fer el trànsit cap a una economia de baixa intensitat en carboni, de manera que aquelles activitats que orientin la seva activitat de manera coherent amb els objectius de la llei en puguin resultar beneficiades.
 
La finalitat és consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys, especialment des de l’any 2005, i contribuir en el paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada.
 
Els punts clau de la nova norma
 
El Projecte de Llei regula els objectius relatius a les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic i en preveu la integració en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques. L’Administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificulten el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació.
 
Pel que fa a la mitigació, estableix unes fites de reducció d’emissions que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus. En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la Unió Europea als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte a l’any 2005. L’any 2050 aquesta reducció hauria de ser del 80% o més.
 
En els objectius d’adaptació al canvi climàtic es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador. Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.
 
Accés a recursos bàsics d’energia i aigua
 
El Projecte de llei inclou una disposició final referida a l’accés als recursos bàsics d’energia i aigua. La vulnerabilitat d’una població envers els impactes del canvi climàtic, especialment els anomenats fenòmens extrems, com les onades de calor, les de fred o les sequeres, està en gran part determinada per la seva capacitat d’accedir a dos recursos bàsics: l’energia i l’aigua.
 
Els departaments competents en matèria de benestar social, energia i aigua i, si s’escau, els ens locals, han de definir les condicions i la metodologia que permetin establir el consum mínim d’energia i aigua necessaris així com les tarifes socials que assegurin la cobertura d’aquest mínim vital per a la població en situació de pobresa i risc d’exclusió social.
 
Fiscalitat ambiental
 
El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores d’uns recursos naturals que són escassos. La llei incorpora una nova figura impositiva que és l’impost sobre les emissions de CO2 en turismes i furgonetes. Aquesta aspira a incentivar canvis en el comportament ambiental i que s’aposti per models més sostenibles. Aquest tribut s’aplicarà de forma gradual a partir de l’any 2018 per als vehicles més contaminants (més de 160 gCO2/km). Per a un turisme mitjà, que emeti entre 120 i 130 gCO2/km, es pagarà menys de 5,5 €. Això no es produirà fins a l’any 2020.
 
Per al compliment dels objectius de la llei, es crea el Fons Climàtic, que haurà de nodrir-se, entre d'altres, amb el que es recapti a través de l’impost i amb els recursos procedents de la territorialització del Fons de Carboni per a una economia sostenible (FES-CO2), creat pel govern de l’Estat el 2011. El nou model que aquesta llei implanta va dirigit a acostar els objectius dels Estats a les mesures que es prenen en l’àmbit nacional i local, on es concentren part de les competències en aquesta matèria, i consensuar els criteris de repartiment.
 
Organització
 
Pel que fa a l’organització, la norma especifica que el Departament de Territori i Sostenibilitat té les competències i les responsabilitats en la planificació i execució de les polítiques climàtiques de Catalunya. Es reforça també el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat que té, entre altres funcions, impulsar accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar-ne l’adaptació als impactes. Alhora, regula la naturalesa, finalitats, composició i funcions del Consell Català del Clima com a òrgan de participació d’organitzacions i institucions representatives d’interessos diversos.
 
Referents internacionals
 
Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà, en aquest sentit, pionera a l’Estat espanyol. A Europa ja existeix a països com ara França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia. El text, sorgit d’un procés de participació, ha estat sotmès a informació pública.