• Imprimeix

Preguntes freqüents

Què és un recurs administratiu?

Un recurs administratiu és un acte o manifestació d’una persona física o jurídica (que pot ser interessada o no, segons la matèria) mitjançant el qual sol·licita a l’Administració que ha dictat un acte, que l’anul·li o el reformi.

Per tant, és un mecanisme previst legalment per revisar els actes procedents de les administracions públiques a instància de les persones i la ciutadania en general.

Es pot interposar recurs en via administrativa per impugnar el planejament territorial i urbanístic?

El planejament territorial i urbanístic no pot ser objecte de recurs en via administrativa atès que té la consideració de disposició administrativa de caràcter general.

Així ho ha disposat la jurisprudència del Tribunal Suprem en determinar la impossibilitat d’interposar recursos en via administrativa contra les diferents figures de planejament territorial (plans territorials parcials) i urbanístic (plans directors, Pla d'ordenació urbanística municipal, plans parcials, plans de millora urbana, plans especials...), llevat que es qüestioni l’acte d’aprovació definitiva en els seus aspectes més formals (quòrum de constitució i procediment de l’acord).

Aquesta doctrina es fonamenta en la consideració de disposició de caràcter general que té el planejament urbanístic, al qual li és d’aplicació l’article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el qual disposa que contra aquest tipus de disposicions no hi cap recurs en via administrativa.

En conseqüència, el contingut material d’aquestes disposicions és únicament impugnable en la via jurisdiccional d’acord amb l’article 1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa. Vegeu les sentències del Tribunal Suprem de data 21.7.2010 referent al Text Refós del PGO del Masnou i de 19.3.2008 referent al PGOU d’Esparreguera.

No obstant això, les corporacions municipals i altres administracions tenen la possibilitat de sol·licitar l’anul·lació o revocació del planejament mitjançant el requeriment previ al recurs contenciós administratiu, d’acord amb allò establert a l’article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Quins tipus d'acords o resolucions poden ser objecte de recurs en via administrativa en matèria d'ordenació del territori i urbanisme ?

En matèria d’ordenació del territori i urbanisme, únicament poden ser impugnats en la via administrativa els acords i les resolucions que són actes administratius.

En concret, aquests actes impugnables són:

  • Autoritzacions en sòl no urbanitzable i autoritzacions provisionals.
  • Resolucions del director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme i del conseller de Territori i Sostenibilitat referents a la protecció de la legalitat urbanística i al registre d’entitats urbanístiques col·laboradores.
  • Resolucions del conseller de Territori i Sostenibilitat dictades en els expedients d’expropiació per ministeri de la Llei, previstes a l’article 114 del Text refós de la Llei d’urbanisme.
  • Trames urbanes consolidades (TUC) tramitades d’acord amb allò que estableix l’article 8 del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.

Què és un recurs d'alçada?

El recurs d’alçada és aquell que es pot interposar davant el superior jeràrquic de l’òrgan que ha dictat l’acte que s’impugna. Està regulat en els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Actes contra els quals es pot interposar: Actes de les comissions Territorials d’Urbanisme relatius a les autoritzacions en sòl no urbanitzable i autoritzacions provisionals. També es poden interposar recursos d’alçada davant el conseller de Territori i Sostenibilitat contra resolucions del director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme en matèria de protecció de la legalitat urbanística (ordres d’enderroc, sancions...). També es pot plantejar respecte de l'acte d'aprovació definitiva del planejament en els seus aspectes més formals, com s'ha comentat anteriorment.

Termini per interposar-lo: Un mes a comptar a partir de la data de publicació de l’acte administratiu al DOGC o recepció de la notificació de l’acte impugnat.

Òrgan que el resol: Superior jeràrquic.

Termini per dictar i notificar la resolució: tres mesos

Sentit del silenci administratiu: Negatiu. Transcorregut el termini de 3 mesos, en els 6 mesos següents, es pot interposar recurs contenciós administratiu.

Quan es produeix resolució expressa i els ciutadans estan disconformes amb el seu contingut no es pot interposar cap altre recurs administratiu, llevat del recurs extraordinari de revisió en casos molt excepcionals.

Amb la resolució expressa del recurs queda oberta la via jurisdiccional; el termini per a la interposició de recurs contenciós administratiu és de dos mesos des de la notificació o publicació de la resolució del recurs d’alçada.

Què és un recurs de reposició?

El recurs de reposició és aquell que s’interposa davant el mateix òrgan que ha dictat l’acte que s’impugna. Està regulat en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992.

Actes contra els quals es pot interposar: Actes que exhaureixen la via administrativa. Els recursos de reposició es refereixen majoritàriament a resolucions del conseller de Territori i Sostenibilitat en matèries relatives a protecció de la legalitat urbanística, a resolucions del titular del departament relatives a peticions de responsabilitat patrimonial i a resolucions recaigudes en expedients d’expropiacions per Ministeri de la Llei (article 114 del text refós de la Llei d’urbanisme.

Termini per interposar-lo: Un mes.

Òrgan que resol: Resol el mateix òrgan que ha dictat l’acte impugnat.

Termini per dictar i notificar la resolució: Un mes.

Sentit del silenci administratiu: Negatiu. Transcorregut el termini d'1 mes, en els 6 mesos següents, es pot interposar recurs contenciós administratiu.

Quan es produeix resolució expressa i els ciutadans estan disconformes amb el seu contingut únicament es pot interposar recurs extraordinari de revisió en supòsits molt excepcionals.

Amb la resolució expressa resta oberta la via jurisdiccional amb un termini de dos mesos per a la interposició de recurs contenciós administratiu a comptar des de la notificació o publicació de

Diferència entre recurs i al.legació?

El recurs en via administrativa permet la impugnació d’una resolució que posa fi a un procediment o bé un acte de tràmit que decideixi directament o indirectament els fons de l’assumpte; també es pot interposar contra actes que determinen la impossibilitat de continuar el procediment, o bé produeixin indefensió o danys irreparables.

Per contra, l’al·legació és un dret de l’administrat de manifestar la seva voluntat i defensar els seus interessos durant la tramitació del procediment administratiu, i fonamentalment, durant els períodes d’informació pública dels actes i disposicions.

En la tramitació dels recursos en via administrativa, les persones interessades que no siguin recurrents també poden presentar al·legacions, d’acord amb allò disposat a l’article 112.2 de la Llei 30/1992.

Diferència entre un recurs i un requeriment?

La principal diferència és que el requeriment únicament pot ser interposat per una altra Administració pública, i no per una persona particular. És potestatiu i està concebut com un mitjà entre administracions per tal d’evitar en la mesura que sigui possible haver de resoldre les diferències de criteri en la via judicial.

A més, en el cas dels requeriments, el termini per interposar-los és de dos mesos, i per dictar i notificar la resolució és d’un mes.

Qui pot interposar un requeriment?

Una Administració pública pot manifestar la seva disconformitat amb un acte o disposició de caràcter general d’una altra Administració, abans d’impugnar-lo en la via contenciosa, mitjançant la presentació d’un requeriment en la via administrativa, sol·licitant la derogació de la disposició, l’anul·lació o revocació de l’acte, el cessament o modificació de l’actuació material, o iniciï l’activitat a la qual estigui obligada. (article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa).

  • Termini per a la interposició: Dos mesos des de la publicació de la norma o des que l’Administració que la requereix té coneixement de l’acte, actuació o inactivitat.
  • Òrgan que resol: El conseller de Territori i sostenibilitat.
  • Termini per dictar i notificar la resolució: Un mes.
  • Sentit del silenci: Negatiu.
  • Termini per interposar recurs contenciós administratiu: Dos mesos a comptar des del dia següent a aquell en què es rep la comunicació de l’acord exprés o s’entengui rebutjat presumptament.

Tipus de resolucions als requeriments?

El requeriment pot ser estimat totalment o parcialment, assumint-ne la petició formulada per l’Administració pública requirent, o bé pot ser desestimat, restant l’acte o disposició general impugnada tal com va ser aprovada definitivament.

Què és un recurs contenciós administratiu?

Els actes administratius, les disposicions administratives de caràcter general –entre les quals hi ha el planejament urbanístic-, l’actuació material de les administracions, i la seva inactivitat, en els casos previstos legalment, poden ser objecte d’impugnació davant els jutjats i tribunals de l’ordre contenciós administratiu, d’acord amb els principis de control jurisdiccional de l’Administració pública i del dret a la tutela judicial efectiva reconeguts als articles 106 i 24 de la Constitució. (Article 25 i següents de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa).

Qui pot interposar un recurs contenciós administratiu?

Bàsicament estan legitimats per interposar recurs contenciós administratiu:

  • Les persones físiques o jurídiques que ostentin un dret o interès legítim.
  • Les corporacions, associacions, sindicats i grups i entitats que resultin afectats o estiguin legalment habilitats per a la defensa dels drets i interessos legítims col·lectius.
  • Les diferents administracions i les entitats de dret públic que hi estiguin vinculades, per impugnar actes o disposicions de caràcter general provinents d’una Administració pública diferent.
  • Qualsevol ciutadà, en exercici de l’acció popular, en els casos expressament previstos per les lleis (com la matèria urbanística).


(Article 19 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa)

Hi ha termini per a la interposició d'un recurs contenciós administratiu?

Actes expressos: El termini per interposar un recurs contenciós administratiu és de dos mesos comptats des de l’endemà de la publicació de la disposició impugnada o de la notificació o publicació de l’acte que posa fi a la via administrativa.

Actes presumptes (aquells en què hi ha silenci administratiu): el termini serà de sis mesos, a comptar des del dia següent a aquell en què es produeixi l’acte presumpte, d’acord amb la seva normativa específica.

En el supòsit que s’hagi plantejat amb caràcter previ el requeriment entre administracions regulat per l’article 44 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa el termini és de dos mesos des del dia següent a aquell en què es rebi la comunicació de l’acord exprés o s’entengui presumptament rebutjat. (Art. 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa).

Què és la responsabilitat patrimonial?

L’article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú estableix que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents, de tota lesió que pateixin en el seus béns i drets, excepte els casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.

El dany al·legat ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones.

Termini per plantejar l’acció: Un any des de la producció del dany o des de la fermesa de la sentència.

Què són les expropiacions pel ministeri de la llei?

Es tracta d’una modalitat d’expropiació prevista a l’article 114 del Text refós de la Llei d’urbanisme, que s’aplica a aquells terrenys reservats per a sistemes urbanístics que, en virtut de les determinacions del POUM, hagin de ser necessàriament de titularitat pública i no estiguin inclosos, a efectes de llur gestió, en un polígon o en un sector, una vegada transcorreguts els terminis indicats legalment.

Aquesta modalitat d’expropiació no s’aplica a:

  • Terrenys classificats com a sòl no urbanitzable o sòl urbanitzable no delimitat.
  • Terrenys classificats com a sòl urbanitzable delimitat, si compten amb una explotació agrària, ramadera, forestal cinegètica o, en general, activitats de naturalesa rústica i compatible amb l’esmentada classificació.
  • Terrenys que comptin amb autorització per a obres o usos provisionals.
  • Terrenys on hi hagi construccions o instal·lacions en ús o que puguin ser utilitzades.
  • Terrenys reservats per a sistemes generals que hagin de ser executats mitjançant un projecte sectorial.


Cal tenir en compte també que la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la seva disposició final tercera, preveu que el còmput dels terminis per advertir a l’Administració competent, per presentar el full d’apreuament i per adreçar-se al Jurat d’Expropiació de Catalunya resta suspès fins al 31 de desembre de 2013.

Data d'actualització:  10.07.2012