• Imprimeix

Preguntes freqüents

El concepte d’infracció és bàsic i molt ampli, i comprèn qualsevol acció o omissió que comporti la vulneració de les determinacions contingudes en la legislació urbanística, en el planejament urbanístic o en les ordenances urbanístiques municipals.

En els supòsits que es constati l’existència d’una presumpta infracció urbanística, el desitjable és adreçar-se a l’Administració municipal del terme en el qual aquesta s’ubica. Igualment, el Departament de Territori i Sostenibilitat acull les denúncies urbanístiques mitjançant el seu Servei de Protecció de la Legalitat Urbanística.

Dins la denúncia, hi ha de constar una breu descripció de l’abast de la presumpta infracció, així com de la finca o parcel·la en la qual té lloc. Paral·lelament es recomana la incorporació de fotografies que acreditin l’existència de la presumpta infracció.

Qualsevol ciutadà pot realitzar una denúncia en relació amb presumptes infraccions urbanístiques.
No. Malgrat que el desitjable és que qualsevol actuació irregular sigui denunciada mentre es troba en curs, és a dir, quan s’està cometent la presumpta infracció, també és possible realitzar una denúncia quan aquesta ja ha finalitzat. De fet, en la majoria de casos, un procediment de restauració de la realitat física alterada pot iniciar-se, com a mínim, fins a sis anys després d’haver comès la presumpta infracció.

La Llei d’urbanisme atribueix preferentment la competència als ajuntaments. També el Departament de Territori i Sostenibilitat pot exercir de manera subsidiària la potestat de protecció de la legalitat urbanística respecte a presumptes infraccions greus i molt greus, previ requeriment a l’ajuntament.

Així mateix, en supòsits especials de vulneració de la legalitat urbanística en sòl no urbanitzable i en terrenys reservats per a sistemes urbanístics, el Departament de Territori i Sostenibilitat adquireix les mateixes competències que els ajuntaments.

D’altra banda, en aquells municipis que es troben inclosos a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la competència recau en primera instància en els ajuntaments, i de forma subsidiària a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Només en supòsits d’inactivitat per part d’ambdues administracions, el Departament de Territori i Sostenibilitat pot exercir la potestat de protecció de la legalitat urbanística, sempre restringida a presumptes infraccions greus i molt greus

Un cop s’ha comès la infracció, els responsables de la restitució de la realitat física alterada o l’ordenament jurídic vulnerat són les persones propietàries de la finca en la qual s’ubica l’edificació o activitat il·legalment implantades, amb independència si aquestes han promogut la comissió de la infracció.

Les sancions s’imposen als promotors i agents responsables (empreses constructores, tècnics i direccions facultatives, etc.) que hagin intervingut en la comissió de la infracció.

Sí. Tot i que sembli estrany que es pugui impugnar una actuació urbanística emparada en llicència, cal pensar en supòsits en els quals l’atorgament de llicència ha infringit el procediment legalment establert (sense informes del tècnic o del secretari, o bé sense autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme o d’altres organismes sectorials en els supòsits pertinents) o bé contravé les determinacions del planejament urbanístic.

En aquests casos, correspon a l’Administració iniciar un procediment de revisió de la llicència que empari l’obra o ús, per tractar-se d’un acte nul o anul·lable, segons els articles 102 i 103 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

No. Les infraccions urbanístiques es classifiquen segons la Llei d’urbanisme en molt greus, greus i lleus, depenent dels aspectes vulnerats. Aquesta classificació obeeix essencialment a criteris de classificació i qualificació urbanística dels terrenys on s’han realitzat les actuacions, de grau o percentatge de vulneració dels paràmetres urbanístics, d’afectació a la seguretat de les persones, entre d’altres.

Les infraccions se sancionen amb multes de fins a 3.000 euros per a les infraccions lleus, de fins a 150.000 euros en les greus i de fins a 1.500.000 euros per a les molt greus.

Aquestes multes s’han d’incrementar fins a la quantia del benefici obtingut pels infractors, si aquest és superior a la multa imposada.

Existeixen tres supòsits en els quals es pot reduir l'import de la sanció:

a) Si l'infractor reconeix la seva responsabilitat, un cop iniciat el procediment, el procediment sancionador s'acaba i la sanció a imposar es redueix en un 20%.

b) Si la persona presumptament responsable procedeix al pagament voluntari de la sanció en qualsevol moment anterior a la resolució, aquest fet comporta la finalització del procediment sancionador i la consecutiva reducció automàtica de l'import en un 20%.
 
c) Si les persones responsables de la comissió d’una infracció urbanística restauren voluntàriament la realitat física o jurídica a l’estat anterior a l’alteració:
 
-  abans que la finalització del procediment de protecció de la legalitat urbanística esdevingui ferma en via administrativa, se’ls aplica una reducció del 80% de la quantia de la sanció.
 
-  després de la fermesa administrativa del procediment, i abans que l'òrgan competent ordeni el cobrament forçós de la sanció, se’ls aplica una reducció del 60% de la quantia de la sanció.
En cap cas, ja que ambdós conceptes són compatibles. No s’han de confondre les multes coercitives, que no tenen caràcter sancionador atès que només pretenen incentivar el compliment d’un ordre administratiu d’enderroc o suspensió d’obres en curs, amb la imposició de les sancions que es deriven del procediment sancionador.
El termini de prescripció depèn del tipus d’infracció comesa. No obstant això, no prescriuen aquelles infraccions comeses en terrenys destinats a espais lliures públics, sistema viari, servituds per a la protecció de domini públic o bé classificats com a sòl no urbanitzable que gaudeixen d’un règim especial de protecció a través dels corresponents plans territorials o plans directors. En aquests casos, la restitució de la realitat física alterada pot realitzar-se sense limitació temporal.

En cap cas la prescripció de la infracció urbanística en comporta la legalització.

Les edificacions que han estat implantades il·legalment, i sobre les quals no és possible incoar cap procediment de protecció de la legalitat urbanística per la prescripció de la infracció, resten subjectes al règim de fora d’ordenació i, per tant, resten abocades a la seva extinció i cessament. D’aquesta manera, els drets urbanístics d’aquestes edificacions resten severament limitats, essent impossible la seva consolidació, rehabilitació o augment del volum edificat.

La restauració de la realitat física alterada és la culminació de l’acció disciplinària. Constitueix el fi últim de l’exercici de la protecció de la legalitat urbanística, i es concreta amb l’enderroc d’aquelles edificacions construïdes il·legalment, o el cessament d’aquelles activitats no ajustades al planejament urbanístic.
Data d'actualització:  15.11.2016