• Imprimeix

Preguntes freqüents

D’acord amb la legislació urbanística la utilització del sòl no urbanitzable ha d’ésser l’adequada a la seva naturalesa rústica, on hi són propis els usos agrícoles, ramaders i forestals.

Des del vessant urbanístic, les actuacions admissibles en sòl no urbanitzable comprenen les d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural; les edificacions necessàries per a l’explotació agropecuària (que inclouen nous habitatges si estan vinculats a una explotació agrícola, ramadera, forestal o rústica); l’extracció de recursos minerals; les estacions de subministrament de carburants o altres serveis de carretera; els càmpings i els aparcaments de caravanes.

També s’admet la rehabilitació de masies i cases rurals que pels seus valors calgui preservar i d’altres edificacions, per destinar-les en el marc d’un Catàleg que els municipis han d’elaborar per a usos turístics o de serveis i, només en les masies i cases rurals, a habitatge familiar.

En sòl no urbanitzable les actuacions, que han de respondre sempre a la voluntat d’adaptació i de respecte als condicionants de l’emplaçament, s’han de sotmetre a un procediment específic, compartit entre l’ajuntament i la comissió territorial d’urbanisme corresponent i incorporen sempre un informe de l’òrgan competent en matèria de paisatge que vetlla per l’adaptació estètica als trets particulars que identifiquin el territori en el qual s’instal·lin i l’adequació als models tradicionals de l’edificació.
Les possibilitats edificatòries potencials d’aquest tipus de sòl s’han d’interpretar de manera restrictiva i sense perdre de vista que la voluntat del planificador és mantenir-los al marge de l’acció urbanitzadora i evitar-ne utilitzacions indegudes.

D’acord amb el planejament territorial, es consideren com argument favorable per a l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en sòl no urbanitzable:
  • El fet que aportin qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic, és a dir, que tinguin conseqüències positives i duradores envers un territori endreçat en un àmbit que transcendeixi àmpliament l’extensió específica de l’actuació.
  • Que siguin d’interès públic.
  • La reutilització i millora d’edificis existents de qualitat i localització adequades.

Els usos i les construccions compatibles amb aquesta classe de sòl i la seva tramitació estan regulats amb caràcter general als articles 46 a 50 del text refós de la Llei d’urbanisme (amb el contingut resultant de l’aprovació de la Llei 2/2012) i 46 a 60 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Les determinacions dels plans territorials parcials són d’aplicació directa en aquest tipus de sòl. Aquests plans han establert una primera gradació d’aquest sòl a partir del seu valor intrínsec (biodiversitat, fertilitat, etc.) i de les funcions i recursos que garanteix (recàrrega d’aqüífers, protecció de riscos naturals, etc.) i han definit el sòl de protecció especial, territorial i preventiva.

Els POUM de cada municipi regulen amb major detall el sòl no urbanitzable, establint una zonificació i unes condicions normatives d’aplicació.

Es consideren construccions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o forestal:

  • Les construccions o instal·lacions destinades específicament a la cria d'animals o bé al conreu d'espècies vegetals.
  • Les construccions destinades a la guarda de la maquinària i altres estris al servei de les activitats forestals, de cria d'animals o de conreu d'espècies vegetals.
  • Les construccions destinades a l'emmagatzematge, conservació, manipulació, envasat i transformació de productes, així com les destinades a la prestació de serveis, sempre que els esmentats productes i serveis s'hagin originat o tinguin com a destinació, respectivament i exclusivament, una unitat d'explotació agrícola o ramadera o un conjunt d'unitats d'explotació, integrades sota una direcció empresarial comuna i sempre que els terrenys objecte de la construcció formin part de l'esmentada unitat d'explotació o de l'esmentat conjunt.
  • Les construccions destinades a l'emmagatzematge, conservació i prestació de serveis propis dels centres de jardineria, sempre que en la finca es desenvolupin les activitats de conreu o viver d'espècies vegetals (Art. 48.1 RLU).
Es consideren activitats d'explotació dels recursos naturals les activitats extractives i aquelles altres activitats d'utilització del sòl, diferents de les agrícoles, forestals o ramaderes, que comportin canvis en la configuració natural dels terrenys (art. 49.1 RLU). Entre les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc d'origen (art. 49.2 RLU).

Per poder destinar una construcció a turisme rural ha d’haver estat inclosa en un catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions amb aquesta finalitat, i, simultàniament, ha de complir els requisits establerts per la normativa sectorial de turisme, que exigeix entre d’altres coses que es tracti d’una edificació anterior al 1950.

En absència de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions, i si es compleixen els requisits per formar part del catàleg esmentat, d’acord amb la disposició transitòria quinzena de la llei, aquest ús es pot tramitar segons determina l’article 48 del TRLU.

El Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable és un document, elaborat per cada municipi, que identifica edificacions que compleixen certs requisits que fan necessari la seva preservació, per poder-les destinar a algun dels usos autoritzables. Poden incloure tres tipus d’edificacions:

  • Les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials.
  • Altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi, que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques.
  • Les construccions rurals en desús, que es poden rehabilitar per corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

La llei diferencia dos supòsits: els plans especials urbanístics de desenvolupament i els plans especials urbanístics autònoms respecte a les previsions substantives del planejament territorial o urbanístic.

Els plans especials urbanístics de desenvolupament es redacten per assolir, entre d’altres, alguna de les finalitats següents:

  • La protecció del medi rural i del medi natural.
  • La identificació i la regulació de les masies, d’acord amb els articles 47.3 i 50.
  • Les actuacions específiques a què fa referència l’article 47.4.
  • La implantació d’obres i usos relacionats amb l’activitat de càmping i autocaravanes previstos expressament en el Pla d’ordenació urbanística municipal.
  • La implantació d’activitats vinculades a l’explotació de recursos naturals.
  • Qualsevol altra finalitat anàloga.


Es poden aprovar plans especials urbanístics autònoms per implantar en el territori infraestructures no previstes en el planejament territorial o urbanístic relatives als sistemes urbanístics de comunicacions o d’equipament comunitari, de caràcter general o local, llevat que la legislació sectorial aplicable a aquestes infraestructures reguli instruments específics per executar-les vinculants per al planejament urbanístic.

Informació relacionada

Les modificacions s’expressen als articles 12 a 15, 88 i 89 de la Llei i es concreten en:

  • L'ampliació dels usos admesos en les edificacions incloses en el Catàleg.
  • L'ampliació del ventall d’edificacions susceptibles d'ésser rehabilitades.
  • S'admeten, mitjançant un PEU, les construccions destinades a l'activitat d'aparcament de caravanes en àmbits autoritzats pel POUM.
  • L'ús hoteler és també susceptible de ser autoritzat en les edificacions en què es justifiqui, mitjançant el tràmit de l'article 48.
  • A les edificacions o instal·lacions autoritzades d'acord amb la legislació anterior, s'admeten les obres de conservació, adequació o millora.
  • Es modifiquen alguns aspectes sobre els procediments d'autorització d'usos i obres.
Data d'actualització:  11.07.2012