• Imprimeix

Preguntes freqüents

El paisatge és tot el que abasta la nostra mirada des d’un determinat punt d’observació, és a dir, la fesomia que mostra el territori com a resultat de l’acció humana. Segons el Conveni europeu del paisatge, “paisatge” designa “una part del territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual resulta de l’acció dels factors naturals i/o humans i de les relacions que s’estableixen entre ells”.

Els paisatges no són estàtics, sinó que estan sotmesos a una evolució constant. De vegades, es tracta de canvis lents o gairebé imperceptibles; d’altres, de canvis sobtats i intensos. De vegades, els canvis es deuen a l’acció dels processos naturals. D’altres, es deuen a l’acció humana.  En la majoria de casos, però, els paisatges canvien per l’acció combinada de fenòmens naturals i humans.

El Conveni europeu del paisatge és un instrument normatiu, impulsat pel Consell d'Europa, d’adhesió voluntària que reconeix el valor del paisatge com a component de la qualitat de vida de les persones tant si resideixen a la ciutat com al camp, tant si es troben en un entorn degradat com en un de qualitat, tant si viuen en un espai singular com en un d’anodí. Té com a objectiu fomentar la protecció, la gestió i l’ordenació dels paisatges europeus, per a la qual cosa estableix les mesures que han d’impulsar els estats, i com organitzar la cooperació entre els països en aquesta matèria.

La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, eleva el paisatge a la categoria de bé jurídic. Té un caràcter propositiu i no sancionador. El seu objectiu és fer compatible el desenvolupament econòmic i urbanístic amb la qualitat del paisatge i mantenir-ne els valors naturals, econòmics, socials i patrimonials. La Llei crea instruments de paisatge en l'àmbit català (catàlegs de paisatge, directrius de paisatge, cartes de paisatge, fons de paisatge, Observatori del Paisatge, etc.) i preveu mesures d'educació i sensibilització de la societat.

Els catàlegs de paisatge són documents que descriuen com són els paisatges de Catalunya, que n’analitzen l’estat i l’evolució, que marquen objectius de qualitat per millorar-los i que fan propostes de criteris i accions per assolir-los. És dir, són instruments que permeten a la ciutadania, les administracions i els agents econòmics i socials a conèixer els paisatges catalans amb profunditat i obtenir pautes a tenir en compte a l’hora intervenir-hi. El seu abast territorial coincideix amb el dels set plans territorials parcials. Actualment n’hi ha quatre d’aprovats i tres en tramitació.

Una unitat de paisatge és una part del territori caracteritzada per una combinació específica de components i de dinàmiques que li confereix una imatge diferenciada.  És a dir, és una àrea que té una fesomia i un caràcter unitari i diferent d’una altra. Per definir les unitats de paisatge es tenen en compte molts factors (morfològics, físics, històrics, perceptius, intangibles, etc.). La seva delimitació varia segons l’escala d’anàlisi; els catàlegs de paisatge les han definit a escala 1:50.000 per tota Catalunya.

Les directrius de paisatge són les determinacions que, basant-se en els catàlegs de paisatge, han d’incorporar normativament les propostes d'objectius de qualitat paisatgística al planejament (plans territorials parcials i plans directors territorials). És a dir, són la traducció normativa dels catàlegs del paisatge, la conversió dels objectius de qualitat paisatgística a normes del planejament territorial que contribueixin a assolir-los.

Actualment, hi ha dos plans territorials parcials que tenen incoporades les directrius de paisatge: el Pla territorial de les Terres de l’Ebre i el Pla territorial de les Comarques Gironines.

Els objectius de qualitat paisatgística (OQP) són la formulació de les aspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn. És a dir, són el full de ruta consensuat per una determinada societat que ha de guiar l’evolució i la transformació dels seus paisatges, amb la tutela de l’Administració. A Catalunya, han estat definits en els catàlegs del paisatge: a escala de tot el territori, per cada àmbit territorial i per cada unitat de paisatge.

Una carta de paisatge és un instrument voluntari de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats creat per la Llei de paisatge per acomplir actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge que tinguin com a objectiu mantenir-ne els valors. És a dir, és un instrument per comprometre a favor del paisatge el màxim nombre d’agents d’un territori dins de les seves possibilitats. Es concreta en una signatura pública d’un document d’acords. El contingut d’una carta de paisatge haurà de tenir en compte el  que estableixi el catàleg del paisatge del seu àmbit, si aquest ha estat aprovat.

Una carta pot ser impulsada per la Generalitat de Catalunya, per les administracions locals (consells comarcals, ajuntaments, mancomunitats, etc.) o per entitats que tinguin interès en temes de paisatge.

Els impactes paisatgístics són els canvis en el paisatge produïts per un fenomen natural o per l’activitat antròpica. A la pràctica, se sol utilitzar el terme per designar les transformacions negatives que provoca en el paisatge una determinada obra o intervenció humana. La majoria són de naturalesa visual però poden ser d’altra mena (soroll, males olors, significats, etc.).

La integració paisatgística és el conjunt d’estratègies i mesures per mantenir els valors paisatgístics d’un lloc que es transforma. És a dir, és la intervenció sobre un paisatge sense degradar-lo i mantenint-ne o millorant-ne la qualitat.

L’ocultació o el camuflatge de les actuacions no són els únics ni els millors mecanismes d’integració. Prestar atenció a les característiques, els valors i els trets diferencials dels paisatges són la premissa bàsica per a una bona integració paisatgística.

L’estudi d’impacte i integració paisatgística és un document tècnic destinat a considerar les conseqüències que té sobre el paisatge l’execució d’actuacions, projectes d’obres o activitats i a exposar els criteris adoptats per a la seva integració amb l'entorn. És, per tant, un document de caràcter fonamentalment gràfic que justifica com s’ha dut a terme la integració paisatgística de l’actuació i quin n’és el resultat.

Per més informació, podeu consultar la Guia d’estudis d’impacte i integració paisatgística.

D’acord amb el marc legal vigent, l’estudi d’impacte i integració paisatgística es requereix en una sèrie de supòsits en sòl no urbanitzable previstos a la Llei i al Reglament d’urbanisme, en els supòsits previstos en el planejament territorial o urbanístic i en altres supòsits establerts per llei o disposició de caràcter general. No és, per tant, una relació tancada sinó que té una estreta vinculació amb la legislació territorial, urbanística i sectorial. La presentació de l’EIIP al Departament correspon als ajuntaments.

L’Observatori del Paisatge és una entitat de suport i col·laboració amb l’Administració de la Generalitat  que integra els agents que actuen sobre el paisatge (departaments, administració local, universitats, col·lectius professionals, ens socials i econòmics, etc.). Entre altres tasques, coordina la redacció dels catàlegs del paisatge, segueix l’evolució del paisatge, col·labora en el seguiment de les cartes del paisatge i participa en fòrums nacionals i internacionals sobre paisatge. Així mateix, el Departament col·labora amb l'Observatori del Paisatge en l'organització de les reunions de treball del Consell d'Europa per a l'aplicació del Conveni europeu del paisatge.

Data d'actualització:  02.07.2012