• Imprimeix

Directrius de paisatge

Les directrius de paisatge són les determinacions que, basant-se en els catàlegs de paisatge, precisen i incorporen normativament les propostes d'objectius de qualitat paisatgística (OQP) en els plans territorials parcials o en els plans directors territorials. És a dir, són la traducció normativa dels catàlegs del paisatge, la conversió dels objectius de qualitat paisatgística a normes del planejament territorial que contribueixin a assolir-los.

Les directrius de paisatge, segons el grau d’aproximació, poden ser generals o específiques. Les directrius generals són vàlides i adequades per a tots els àmbits territorials de Catalunya. Es desglossen en components de paisatge, entesos com aspectes del paisatge susceptibles de ser objecte de directrius similars en tots els territoris de Catalunya. Els components de paisatge tractats per les directrius de paisatge general són: geomorfologia, aigua, vegetació natural, modelació agrària, fites i fons, extensió urbana, construccions aïllades, infraestructures lineals, àrees especialitzades, espais degradats i miradors i itineraris. Les directrius específiques són indicades i idònies només en un àmbit territorial determinat d’acord amb els valors i objectius de qualitat paisatgística definits pel catàleg corresponent.
Actualment, les directrius del paisatge estan incorporades a les normes en dos plans territorials parcials: el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre i el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines.

Les Directrius de paisatge del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre així com les Directrius de paisatge del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines inclouen, a més de les directrius de caràcter general -en relació als components del paisatge-, directrius específiques o territorialitzades, que recullen en els objectius de qualitat específics dels àmbits territorials abastats. 

Data d'actualització:  03.07.2012