La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge defineix les cartes com a instruments de concertació d'estratègies entre els agents públics i els privats per acomplir actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge que tinguin com a objectiu mantenir-ne o millorar-ne els valors.
A diferència dels catàlegs, que són bàsicament instruments descriptius i prospectius, les cartes són instruments d’acció que es basen en la mediació i la concertació d’interessos entre els actors d’un territori, amb la finalitat de consensuar unes estratègies concretes a seguir.
Les cartes tenen les funcions següents:
- Detectar les dinàmiques del paisatge i discriminar les variables i agents associats a aquestes dinàmiques, per tal de determinar els riscos, les oportunitats i els reptes.
- Aconseguir la màxima adhesió possible de la ciutadania organitzada a favor dels objectius fixats però, també, la seva total implicació en pro de les accions proposades.
- Executar les accions en un termini determinat de temps, segons un programa de gestió, perquè les persones puguin gaudir d'un paisatge equilibrat i de qualitat.
Per naturalesa, l’abast geogràfic de les cartes és limitat; això és, un municipi, una mancomunitat o, com a molt, una comarca preferiblement amb uns trets geogràfics i paisatgístics unitaris.
L’elaboració d’una carta requereix una diagnosi, la determinació d’uns objectius de qualitat paisatgística i sobretot, la redacció i signatura d’un document d’acords en el qual s’estableixen públicament els compromisos que adopten cadascuna de les parts signants en favor del paisatge i el calendari.
