• Imprimeix

Territoris de muntanya

Imatge mapa dels territoris de muntanya

Els territoris de Catalunya que poden ser considerats àrees de muntanya estan definits en la Llei 2/1983, d’alta muntanya. Aquest text normatiu estableix que les àrees de muntanya les constitueixen les comarques de muntanya i les zones de muntanya. El conjunt d’aquests àmbits representa el 46% de la superfície total de Catalunya i el seu pes demogràfic és inferior al 5% de la població del Principat.

D'acord amb la Llei d'alta muntanya són comarques de muntanya: l'Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Val d’Aran.

Aquests territoris es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima clarament limitadors de les activitats econòmiques
  • Disposar de recursos que són escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment d'aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població en relació amb el valor mitjà de Catalunya.

En conjunt abracen 9.560 km2 i agrupen un total de 163 municipis. L'any 2011 hi havia 214.527 habitants empadronats.

A banda dels territoris pirinencs i prepirinencs, altres zones muntanyoses de Catalunya presenten característiques orogràfiques, climàtiques, demogràfiques, socials i econòmiques similars a les de les comarques de muntanya.

En aquest sentit, la Llei d'alta muntanya considera zones de muntanya aquells territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les condicions següents:

  • Tenir situat, com a mínim, el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 m.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir situat el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 m.
  • Aplegar condicions que, sense arribar als valors assenyalats en els apartats anteriors, comportin circumstàncies excepcionals limitadores de l'activitat econòmica, i en especial de la seva producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya definides conformement als apartats anteriors.

Actualment hi ha 137 municipis que han estat declarats de muntanya, 124 del quals estan agrupats en cinc zones de muntanya plurimunicipals:

  • Montseny-Guilleries-Lluçanès
  • Prades-Montsant
  • Altiplans centrals
  • Ports de Beseit
  • Montsec

 

Els tretze municipis restants no formen part d’una zona de muntanya agregada, ja que no tenen continuïtat territorial. Són els anomenats municipis aïllats.

En conjunt, les zones de muntanya representen el 16% de la superfície total del país i l'any 2011 aplegaven l'1,7 % de la població de Catalunya.

Data d'actualització:  21.11.2016