• Imprimeix

Plans comarcals de muntanya

Per a cada una de les comarques de muntanya, el Govern de la Generalitat aprova un pla comarcal de muntanya, amb una vigència de cinc anys. Aquests documents, elaborats amb la col·laboració dels departaments de la Generalitat, els consells comarcals corresponents o el Conselh Generau d'Aran i la població de la comarca determinen, com a mínim, objectius i mitjans en relació amb els aspectes següents:

  • la defensa, la conservació i la restauració del medi físic i del patrimoni històric i artístic;
  • la protecció i el foment de les activitats agràries;
  • la promoció i la protecció de la indústria, del turisme i de l'artesania;
  • l'habitatge;
  • les obres públiques, amb especial prioritat per a les de xarxa viària;
  • la sanitat i l'assistència social;
  • l'ensenyament i l'esport.

 

Els primers plans comarcals de muntanya van entrar en vigor l'any 1990 i l'han succeit diverses generacions de plans, la darrera de les quals van finalitzar el 2012. 

El contingut dels plans comarcals de muntanya és fixat en la Llei d'alta muntanya, que determina que hauran de constar, entre d'altres, dels apartats següents:

  • Diagnosi, que conté l'estudi socioeconòmic de la comarca.
  • Programes d'actuacions on, desglossades per sectors, es quantifiquen i programen anualment un conjunt d'actuacions localitzades.
  • Pla d'inversions directes i complementàries.

Són inversions directes les que programen i executen els diversos organismes de la Generalitat i les d'altres administracions que actuen al territori de les comarques de muntanya.

Les inversions complementàries són les que depenen directament de l'òrgan del Departament de Territori i Sostenibilitat encarregat de la política de muntanya.

El procés d'elaboració del pla comarcal de muntanya s'inicia amb la sol·licitud de redacció d'un nou projecte de pla al conseller de Territori i Sostenibilitat, per part del consell comarcal corresponent o del Conselh Generau d'Aran. Aquesta demanda ha d'anar acompanyada dels resultats d'una enquesta pública prèvia que, durant un període màxim de tres mesos, s'haurà realitzat a la comarca a fi de recollir demandes i suggeriments.

En el termini de sis mesos des de la recepció de la sol·licitud i amb la col·laboració dels departaments implicats en la política de muntanya, es redacta un projecte de pla comarcal de muntanya. Aquest projecte se sotmet a l'aprovació inicial de l'ens comarcal corresponent i, un cop aprovat, s'obre un termini d'informació pública de dos mesos. Un cop estudiades les al·legacions per part del consell comarcal o del Conselh Generau d'Aran, aquests aproven provisionalment el projecte de pla juntament amb les al·legacions.

El projecte de pla i les al·legacions serà tramès al departament competent, el qual, al seu torn, el trametrà als diferents departaments interessats, així com al Consell General de Muntanya, que en farà l'informe preceptiu.

Una vegada resoltes les al·legacions i rebut l'informe del Consell General de Muntanya, el Departament de Territori i Sostenibilitat reelaborarà el projecte de pla en el termini màxim de dos mesos. Dins del termini d'un mes després d'haver estat reelaborat, el Consell Executiu aprovarà definitivament el Pla comarcal de muntanya.

Per a la revisió del Pla comarcal de muntanya se seguirà el mateix procediment i se n'iniciaran els tràmits el quart any de vigència del pla.

Informació relacionada

Segons determina el Decret 116/1992, l'òrgan de l'Administració encarregat de la política de muntanya ha d'elaborar anualment una memòria de seguiment dels plans comarcals de muntanya on se n'avaluï l'aplicació.

Aquests documents de seguiment contenen un doble nivell d'anàlisi: un essencialment quantitatiu que recull el grau de compliment de les inversions previstes i la seva distribució segons l'organisme inversor o l'àmbit sectorial al qual s'han adreçat, i l'altre, de caire més qualitatiu, en què es verifica fins a quin punt les actuacions realitzades han reforçat les directrius orientadores de la programació en cada una de les comarques.

Les dades emprades tenen el seu origen en les informacions anuals subministrades pels diferents organismes de la Generalitat o de l'Estat que han realitzat inversions en el marc dels plans comarcals.

 

Data d'actualització:  21.11.2016