• Imprimeix

Marc legal

La Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya, aprovada per unanimitat del Parlament de Catalunya, el Decret Legislatiu 3/1986, de 4 d’agost, de modificació d’aquesta Llei, així com els Decret 566/1983, de 7 de desembre, i el Decret 94/1984, de 16 de març, ambdós de desplegament de la Llei d’alta muntanya, són el conjunt de normes bàsiques que ordenen l’aplicació de la política de muntanya a Catalunya.

Aquestes disposicions estableixen, entre d’altres aspectes, quins són els territoris que es consideren de muntanya, defineixen el pla comarcal de muntanya com a instrument bàsic per al desenvolupament i l'aplicació de la política de muntanya i regulen el Consell General de Muntanya, com a òrgan col·legiat de consulta i assessorament preceptiu del Consell Executiu en totes les qüestions relacionades amb la política de muntanya.

Els objectius que fixa la Llei d’alta muntanya són:

  • Aprofitar i desenvolupar integrament els recursos econòmics de què disposa la muntanya, tenint en compte els costos de producció.
  • Crear i millorar la xarxa d’infraestructures i equipaments per garantir que el nivell de serveis oferts a la població de muntanya sigui igual al de la resta de Catalunya.
  • Consolidar el creixement demogràfic, cercant un desenvolupament harmònic de tot el territori.
  • Valorar les funcions que la muntanya compleix en benefici de la resta de la societat, fent compatible el desenvolupament econòmic amb la preservació del paisatge, el medi i els ecosistemes naturals.
  • Dotar les comarques de muntanya d’una infraestructura administrativa que garanteixi l’assistència tècnica als municipis.

 

Data d'actualització:  22.11.2016