• Imprimeix

Cap a una nova llei de muntanya

Els territoris de muntanya tenen requisits i característiques especials. Així, el caràcter singular dels territoris de muntanya de Catalunya va ser objecte de reconeixement específic mitjançant la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya.

La Llei d’alta muntanya encara és, a hores d’ara, innovadora i única a tot l’Estat espanyol i, sense dubte, ha esdevingut un instrument molt útil per impulsar el desenvolupament dels territoris de muntanya. S’articula principalment sobre la base de quatre elements:

  • la definició d’un àmbit territorial objecte de d’actuació: les comarques i les zones de muntanya;
  • la formulació d’uns instruments de gestió específics, com ara els plans comarcals de muntanya;
  • la creació d’uns organismes propis, com el Consell General de Muntanya i els consells de muntanya i, finalment,
  • la implantació de mesures per afavorir i consolidar el desenvolupament socioeconòmic.

Al llarg dels més de trenta anys transcorreguts des de la seva aprovació, el país en general i els territoris de muntanya en particular han sofert prou transformacions perquè es plantegi la necessitat d’adaptar-hi aquest marc legal. Efectivament, les transformacions socioeconòmiques (demogràfiques, nivell de renda,...), en la qualitat de vida (millora d’infraestructures, universalització dels serveis,...), politicoadministratives (entrada a la Unió Europea, recuperació de les comarques, consolidació dels consells comarcals, el règim especial de la Val d’Aran,...) i, fins i tot, de caire més conceptual (sostenibilitat, societat de la informació, etc.), justifiquen un nou enfocament de la política de muntanya.

Per una altra part, la creació d’òrgans com ara la Direcció General de Polítiques de Muntanya i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran, el desplegament dels plans territorials parcials o l’aparició d’altres polítiques territorials són també aspectes que fan necessari un reajustament dels objectius i l’encaix de l’articulat amb la nova realitat.

Juny 2011
Es constitueix un grup de treball intern, dins del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), per establir les bases d’una nova Llei de Muntanya.

Novembre 2011
Reunió del Consell General de Muntanya (CGM) al Pont de Suert, presidit per l’aleshores conseller del DTES, Lluís Recoder. S’aprova iniciar un període de reflexió participatiu per a la reformulació de la política de muntanya i els seus instruments.

Febrer 2012
Per tal de donar compliment a l’acord del CGM, el personal tècnic del DTES es reuneix a Berga, Manresa, la Seu d’Urgell i Tremp amb representants dels consells comarcals i alcaldes per fer balanç de la política de muntanya, identificar els reptes de futur i debatre la utilitat dels diversos instruments.

Octubre 2012
Les tasques del grup de treball intern del DTES culminen en una primera proposta d’articulat de la futura Llei de les comarques de muntanya, encara amb molts dubtes i buits.

Maig 2013
Es reprèn el procés, ara amb la preparació d’un document sobre la nova Llei de muntanya per presentar al conseller del DTES (ara Santi Vila) i al director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme. Conté una diagnosi, la motivació, les premisses, uns elements de proposta, els conflictes a gestionar i un possible calendari.

Maig 2014
La Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (DGOTU) crea un grup de treball tècnic, conformat per personal del DTES i personal tècnic i professional que treballa al Pirineu en diverses polítiques estratègiques per al desenvolupament de les comarques de muntanya, com ara medi natural, turisme, agricultura, gestió forestal, etc. Aquest grup es reuneix a la Seu d’Urgell (27 de juny), Sort (11 de juliol) i Berga (30 de juliol) i elabora un informe de conclusions.

Juliol 2014
La DGOTU convoca els principals departaments de la Generalitat concernits en la política de muntanya (Governació, Agricultura, Empresa i Ocupació i Economia). Hi ha consens en què cal enfortir la política de muntanya.

Novembre 2014
Es presenta i es debat, a Puigcerdà i la Seu d’Urgell, el document de conclusions del grup de treball tècnic amb els presidents dels deu consells comarcals de muntanya i els alcaldes de les capitals d’aquestes deu comarques. En el marc d’aquestes reunions, es pren la decisió de convocar un debat obert el gener de 2015.

Gener 2015
Es fan efectives les dues sessions de debat obertes a la ciutadania, a Berga (21 de gener) i a Sort (28 de gener). S’elaboren sengles documents de conclusions, que es posen a disposició del públic general al web del DTES.

Març 2016
Es crea la Direcció General de Polítiques de Muntanya i es nomena l’Albert Alins perquè la dirigeixi.

Juny-juliol 2016
El director general de Polítiques de Muntanya efectua diverses reunions amb els representants dels territoris de muntanya, per comunicar els eixos principals de la DG de Polítiques de Muntanya i de les bases de la nova Llei de muntanya.

  • 15 d’abril, Consell Comarcal de la Cerdanya
  • 27 de maig, Consell Comarcal del Solsonès
  • 7 de juny, Consell Comarcal del Pallars Sobirà
  • 9 de juny, Consell Comarcal de l’Alt Urgell
  • 9 de juny, Consell Comarcal de la Garrotxa
  • 15 de juny, Zona de Muntanya dels Altiplans Centrals
  • 16 de juny, Consell Comarcal del Berguedà
  • 28 de juny, Consell Comarcal del Pallars Jussà
  • 12 de juliol, Consell Comarcal del Ripollès
  • 21 de juliol, Zona de Muntanya de Prades-Montsant

Juliol 2016
Es reuneix a Sort (29 de juliol) el Consell General de Muntanya, presidit pel conseller del DTES, Josep Rull. Es presenten els continguts bàsics de la nova Llei de muntanya, els objectius, l’àmbit, els instruments, els òrgans i el finançament. També es fa referència al calendari, que depèn de l’elaboració de la memòria preliminar, la redacció de l’Avantprojecte i un període d’informació institucional (amb una nova ronda de reunions amb el territori), i que ha de culminar amb l’aprovació pel Govern de l’Avantprojecte de llei de muntanya i la consegüent discussió en marc parlamentari, ja durant el segon semestre de 2017.

Desembre 2016
El Consell Executiu aprova la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei de muntanya.

Març 2017
Es crea el Grup de treball interdepartamental sobre l'Avantprojecte de llei de muntanya

 

L’enfocament de la nova Llei de muntanya es basa, necessàriament, en el reconeixement de l’especificitat de la muntanya i la cerca de l’eficiència territorial.

Com a principals objectius:

  • a) Afavorir el creixement demogràfic i l’establiment de residents permanents, per la superació de l’actual llindar de despoblament de moltes àrees de muntanya.
  • b) Fomentar la implantació i el desenvolupament d’empreses i projectes econòmics, amb la creació de polítiques d’atracció.
    c) Preservar i, alhora, posar en valor els actius territorials estratègics, entre els quals el patrimoni natural, arquitectònic, cultural i paisatgístic.
  • d) Minimitzar la posició territorial perifèrica respecte als principals nodes d’activitat, garantir la millora de la mobilitat (viària) i la comunicació (digital) i una adequació dels serveis a les necessitats específiques.
  • e) Ajustar el conjunt de les polítiques públiques i la prestació de serveis a la realitat i especificitat dels àmbits de muntanya.
  • f)Promoure instruments de participació, proposta i concertació.

Marc d’aplicació
De moment, es continua concretantel marc en les nou comarques de muntanya i Aran, a més dels 137 municipis de muntanya de la Llei vigent. En el debat posterior a la presentació de l’Avantprojecte ja hi haurà temps per discutir-ho. En canvi, com a marc conceptual de planificació es podrien establir tres nivells:

  • El regional: una vegueria, l’Alt Pirineu i Aran
  • El comarcal: nou comarques més l’Aran, individualment o amb agregacions diverses
  • El municipal: tres-cents municipis

Instruments
Pel que fa als instruments, es preveuen tres tipologies:

  • Instruments estructurants: els plans d’acció immediata
    Són els programes clàssics, que es relacionen fonamentalment amb l’objectiu d) i continuen en la línia dels plans comarcals de muntanya (actuacions concretes i localitzades d’arranjament de carreteres, de millora de telecomunicacions, etc.), si bé de durada (biennal) i tramitació més àgils. Se centren bàsicament en les infraestructures i els equipaments. Inclou les accions de l’òrgan competent en el desplegament de la política de muntanya, com ara els ajuts destinats a corregir disfuncionalitats específiques d’aquest àmbit; per exemple, en l’accessibilitat als nuclis de població o en la neteja de la neu de la xarxa viària de titularitat municipal.
  • Instruments operatius: els programes estratègics integrats
    Eines flexibles i eficaces que es caracteritzen per a) capacitat tractora i correcció de dinàmiques territorials disfuncionals; b) integració i coordinació entre agents econòmics públics i privats; c) caràcter innovador i capacitat d’obrir nous escenaris, i d) viables i autosuficients, més enllà de la seva implantació inicial. Se centren sobretot en els camps de l’activitat econòmica i la valoritzacio de la natura i del patrimoni, d’acord amb noves formules de treball i de cooperació: és el desplegament del propi programa qui ha de resoldre el seu àmbit, els objectius concrets, els agents públics i privats que hi participen, les fórmules de cooperació, el finançament o els resultats esperats.
  • Instruments correctors: el tractament diferenciat
    Introducció del “fet muntanyenc” en la cultura de les diferents administracions. Els condicionants territorials específics (demogràfics, climatològics, de situació, etc.) s’han de veure reflectits en les corresponents disposicions normatives.

Òrgans
Consell General de Muntanya, òrgan de consulta i d’assessorament. Incorporarà també representants del sector privat.
Observatori Català de la Muntanya: a banda d’aplegar, analitzar i difondre les dades relatives a l’evolució dels principals indicadors socioeconòmics, ha d’informar de l’adequació de les normatives sectorials.
Oficina Tècnica de la Muntanya: encarregada de promoure i fer el seguiment dels programes estratègics integrats.

Finançament
La Llei de muntanya ha de tenir disponibilitat pressupostària garantida. Això significa establir una dotació econòmica suficient per al funcionament dels organismes i els instruments previstos. També per al desplegament de les polítiques sectorials i per finançar els programes estratègics integrats.

Detall del procés de participació obert al conjunt de la ciutadania i estructurat en dues sessions de debat que van tenir lloc el 21 i el 28 de gener de 2015 a Berga i Sort, respectivament.

Data d'actualització:  21.12.2016