• Imprimeix

Glossari

A

Actuació urbanística: és el procés que comporta la materialització de l’urbanisme, el qual s’ha de regir pels principis generals de desenvolupament sostenible, de participació de la comunitat de les plusvàlues que es generen, de repartiment equitatiu de beneficis i càrregues, de dret a la propietat sota el principi de la funció social, entre altres, d’acord amb la legislació. Així mateix, atès que l’urbanisme és una funció publica el procés ha de garantir la publicitat i la participació de la ciutadania.

Activitat: conjunt de les operacions o tasques que duu a terme una entitat, destinades a la producció, l’intercanvi i el consum. Tota activitat es duu a terme en un local o espai, però en aquests s’hi poden dur a terme més d’una activitat.

Agenda urbanística: és el document que fixa les previsions temporals relatives a l’execució de les determinacions del planejament urbanístic, i s’ha de d’actualitzar cada 6 anys. Pot ser substituït pel Programa d’actuació urbanística municipal (PAUM).

Alineació: 

  1. de l'edificació: és la línia en planta que determina la posició de la façana de l’edificació en relació amb el carrer, coincident amb l’alineació de vial o en situació reculada.
  2. de vial: és el límit entre la qualificació de sistema viari i qualsevol altra qualificació urbanística.
  3. oficial: és la posició obligatòria de la façana assenyalada pels instruments de planejament urbanístic.

 

 Altura:

  1. de carener: és la que es mesura des de la rasant del carrer o terreny fins al punt més alt del carener de la coberta de l’edifici.
  2. de cornisa: distancia vertical en el pla de façana entre la rasant del carrer o terreny i la cara inferior del ràfec o cornisa, si existeix, o del forjat que forma el sostre de l’ultima planta.
  3. de coronament: alçària mesurada des de la rasant del carrer o terreny fins al pla superior dels ampits de protecció de coberta.
  4. de la planta: és la distància entre el seu paviment i la cara inferior del forjat del sostre.
  5. entre plantes: distància vertical entre les cares superiors entre dos forjats consecutius.
  6. lliure d'una planta: és la distància entre el seu paviment i el seu sostre o cel ras, si s’escau.
  7. reguladora d’un edifici: és la mesura vertical sobre el pla exterior de la façana, des del seu punt d’aplicació fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d’arrencada de la coberta, o amb el pla superior del darrer forjat en cas de coberta plana.
  8. total de l’edifici: alçària mesurada des de la rasant del carrer o terreny fins al punt o línia que es troba a major cota de tota la construcció.

 

Amplada: la més petita de les dimensions d’una figura plana qualsevol, formant angle amb la més gran o llargada.

  1. de vial: és la distància mínima entre les alineacions enfrontades del vial.
  1. de façana: és el tram d’alineació de vial pertanyent a cada parcel·la.

 

Aprofitament urbanístic: és el valor econòmic d’un sòl resultant de ponderar l’edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que li assigna el planejament.

Associació administrativa de cooperació: és una entitat urbanística col·laboradora que té per objecte participar amb l’administració actuant o el concessionari en la gestió urbanística integrada. Aquesta entitat es preveu en el cas de desenvolupament pel sistema d’actuació urbanístic de reparcel·lació en la modalitat de cooperació.

Atermenaments (o partions) de parcel·la: correspon al conjunt dels límits que conformen el polígon que defineix la parcel·la.

B

Badalot: construcció que sobresurt de la coberta d’un edifici i que forma la part superior de la caixa de l’escala.

C

Càrregues urbanístiques: conjunt d’obligacions que ha d’assumir una parcel·la, polígon o sector, que corresponen a la cessió i urbanització de sòls, així com d’infraestructures necessàries per al seu desenvolupament, d’acord amb la legislació.

Catàleg: enumeració descriptiva i ordenada de coses agrupades per un nexe comú.

  1. de bens protegits: document urbanístic que fa una enumeració descriptiva i propositiva de forma ordenada dels bens immobles, singulars o de conjunt, agrupats per un nexe comú de protecció per raó de llurs valors arquitectònics, arqueològics, geològics o culturals.
  2. de masies, cases rurals i altres edificacions: document urbanístic que fa una enumeració descriptiva i propositiva, de forma ordenada dels bens immobles, singulars o de conjunt, situats en sòl no urbanitzable agrupats per un nexe comú de ser susceptibles de rehabilitació o reconstrucció, per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials.

 

Celobert: pati interior d'un edifici que permet il·luminar i ventilar les habitacions que no són exteriors.

Certificat de règim urbanístic: document expedit per l’administració competent que dona fe de l’aprofitament urbanístic d’una finca durant el període de vigència del mateix, el qual ve regulat per la legislació corresponent.

Cessió urbanística: obligació legal dels propietaris de sòl de transferir la titularitat de determinats terrenys a l’administració, renunciant al dret propi, en virtut del desenvolupament del planejament.

Claraboia: obertura feta al sostre o a la part alta d’una paret, protegida amb vidres, per on entra la llum natural, i en  alguns supòsits l’aire.

Classificació del sòl: és la tècnica urbanística que fa la distribució del territori segons diverses categories o classes, les quals comporten diferents drets i obligacions jurídiques. D’acord amb la legislació urbanística hi ha tres classes de sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

Coberta: és el pla terminal o parament inclinat de l’edifici que té la finalitat de protegir la construcció de la pluja i altres agents atmosfèrics. Les cobertes poden ser planes o inclinades (d’una o diverses vessants).

Competències urbanístiques: funció o conjunt de funcions públiques, la titularitat de les quals s’atribueix a un ens públic o a un dels seus òrgans, en relació a la legislació urbanística.

Concessió: permís legal de dur a terme alguna obra o explotar algun bé en exclusiva, sobre una finca pública.

Construcció: obra o estructura material integrada per unitats jeràrquicament organitzades seguint una tècnica de treball.

Contribucions especials urbanístiques: part econòmica que s’aporta a l’administració per tal de contribuir a una despesa comuna de caràcter urbanístic, la qual beneficia al contribuent.

Cos sortint: part d’una construcció, és l’element construït, ocupable o transitable, que sobresurt dels plans de les façanes d’un edifici a partir de la primera planta pis.

  1. obert: el que no és tancat per cap dels costats volats.
  2. semitancat: és el cos que té un costat volat tancat per elements construïts o fixos.
  3. tancat: és el cos sortint que te dos dels costats volats tancats per elements construïts o fixos. 

 

Cotes de referència: nombre que en els plans topogràfics indica l’altitud d’un punt geogràfic sobre un pla pres per base.

  1. de la planta baixa: nombre que indica l’altitud d’un punt geogràfic sobre un pla pres per base, la qual tindrà la consideració de planta baixa.
  2. del pla d’anivellació: nombre que indica l’altitud d’un punt geogràfic sobre un pla pres per base, la qual tindrà la consideració de rasant definitiva del terreny.

D

Densitat: és l’índex resultant de la relació entre els habitatges admesos pel planejament i una unitat de superfície determinada, que pot ser referida al sòl o al sostre construïble d’ús residencial. En el cas del sòl per a activitat econòmica, la densitat de la parcel·la sol expressar-se en establiments.

  1. bruta: és l’índex màxim d’habitatges en relació amb la unitat de superfície d’un sector o polígon. S’expressa en nombre d’habitatges per hectàrea de sòl (hab/ha).
  2. neta: és l’índex màxim d’habitatges en relació amb la unitat de superfície d’una zona o parcel·la. S’expressa en nombre d’habitatges per hectàrea de sòl (hab/ha) o bé en nombre d’habitatges per metres quadrats de sostre edificable d’ús residencial (hab/m2st).

 

Domini públic: és un dret d’intervenció de l’administració per a la protecció pública de determinats béns, es caracteritza pel següent: la titularitat pública de los béns; l’afectació dels béns objecte del domini públic a una finalitat pública prevista per Llei; i se’ls hi aplica un regim jurídic especial de protecció i ús, regulat pel Dret Administratiu. Es poden distingir els dominis públics naturals provinents de la regulació de la naturalesa pròpia dels elements (costes, rius, llacs, forest..) i els dominis públics artificials provinents de la regulació per a l’ús o servei públic al qual són afectats (carreteres, ports, aeroports, determinats equipaments, zones verdes ...)

Dret: conjunt de lleis, de preceptes i de regles, a què estan sotmeses les persones en una societat.

  1. de propietat: dret reconegut per l’article 17 de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), que dins el marc de la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions, s’ha de subjectar al principi de la funció social (art. 33.2 Constitució espanyola), d’acord amb la legislació i planejament urbanístic.
  2. de reallotjament: és el dret que tenen les persones ocupants legals d’habitatges afectats per una actuació urbanística a un nou habitatge, d’acord amb els requeriments establerts per la legislació urbanística.
  3. de superfície: és la constitució onerosa o gratuïta del dret de construir un edifici, d’acord amb el planejament, entre el titular del terreny i el superficiari, el qual adquireix la titularitat pel termini que estableixi l’acte de constitució, dins el límit i d’acord amb les aspectes procedimentals regulats per la legislació aplicable.
  4. de tanteig i retracte: és el dret que exerceix l’administració, en les àrees delimitades expressament, en les transmissions oneroses de determinades finques per tal de constituir i incrementar el patrimoni de sòl i d’habitatge.

E

Edificabilitat: és l’índex resultant de la relació entre el sostre edificable admès i una unitat de superfície de sòl determinada.

  1. bruta: és l’índex màxim de sostre edificable que pot assolir un sector de planejament. S'expressa en metres quadrats (m2st/m2s).
  2. complementària: és l’índex màxim de sostre edificable que es pot assolir dins un sector de planejament o parcel·la per a usos diferents del principals. S'expressa en metres quadrats (m2st/m2s).
  3. neta: és l’índex màxim de sostre edificable que pot assolir una parcel·la. S'expressa en metres quadrats (m2st/m2s).
  4. de la parcel·la: és el sostre edificable màxim que pot assolir l'edificació d'una parcel·la a partir d'aplicar els paràmetres urbanístics segons cada zona, segons normativa i plànols del planejament urbanístic aplicables a la parcel·la. S'expressa en metres quadrats (m2st).

 

Edifici: construcció d’una certa grandària destinada a habitació o altres usos.

  1. auxiliar: és la construcció amb sostre edificable computable, independent o adossada a l’edificació principal, i que acull usos complementaris al principal.
  2. principal: aquella que acull els usos principals definits per a la zona, i constitueix el volum principal edificat de la parcel·la.

 

Elements: objecte que pot ésser considerat com a pertanyent a un conjunt.

  1. sortints: elements constructius i instal·lacions que sobresurten dels plans que delimiten un volum d’edificació i no són susceptibles de ser ocupades o habitats.
  2. tècnics i compositius d’un edifici: són part integrant de la construcció de l’edificació i que poden sobresortir de l’envoltant màxima d’un edifici, no essent ni habitables ni transitables, a excepció dels forjats específics per a l’ús i manteniment propi de l’element o instal·lació.

 

Entitat urbanística col·laboradora: són les associacions integrades per la propietat de les finques i l’administració, i les empreses urbanitzadores si escau, que tenen per objecte el desenvolupament i gestió urbanística dels sector de planejament o polígons urbanístics. Són les següent en funció del sistema de gestió: les juntes de compensació, juntes de concertació, associacions administratives de cooperació, juntes de conservació. Es regeixen per la legislació urbanística, els propis estatuts i la legislació de les administracions públiques i procediment administratiu comú.

Envoltant màxima d’un edifici: és l’espai volumètric màxim format pels plans intersecats següents: els de posició vertical situats sobre els límits de perímetre de l’ocupació màxima definida en planta, limitats per l’alçada reguladora màxima de les façanes i les mitgeres, segons es determini en els paràmetres de cada zona; i els plans de les cobertes definides i/o admissibles en cada zona.

Equidistribució: principi urbanístic que comporta el repartiment just entre els propietaris inclosos en un polígon d’actuació urbanística dels beneficis i càrregues que preveu el planejament.

Equipaments: són el sòls destinats a determinats usos col·lectius que el planejament diferència de la resta atès el seu valor estructurant per al funcionament de l’activitat social.

Espai: medi on s’estableixen les relacions entre el sistema físic i l’activitat humana.

  1. lliure de parcel·la: és l’espai no ocupat per l’edificació (principal i auxiliar) resultant d’aplicar els paràmetres corresponents a cada zona.
  2. interior d’illa: és l’espai lliure d’edificació o edificable en planta baixa, si escau, que resulta d’aplicar les profunditats edificables.

 

Establiment: activitat econòmica radicada en un sòl, edifici o local. És la unitat de mesura per fixar la intensitat dels usos a efectes del càlcul dels aprofitaments urbanístics 

Estàndard urbanístic: és la norma urbanística que fixa la legislació en referència a l’índex de sistemes de cessió obligatoris en determinades actuacions urbanístiques.

Estructura general i orgànica: són els sòls necessaris i imprescindibles pel correcte funcionament del model urbanístic definit pel planejament urbanístic i/o territorial.  Inclou els sistemes generals de comunicacions, espais lliures, equipaments (inclòs els serveis tècnics) i les seves reserves.

Expropiació: forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’Administració pública, en base a una necessitat social d’interès general.

F

Façana: són els plans verticals de l’edifici, incloses les parets mitgeres, resultant d’aplicar els paràmetres urbanístics de posició en planta de l’edificació i l’alçada reguladora corresponent, segons si l’edifici se situa en relació amb el vial o la parcel·la.

  1. de parcel·la: és el límit de la parcel·la amb el carrer.
  2. mínima d’un edifici: és el paràmetre que regula la mesura mínima en planta de la línia de façana que se situa en relació amb el front de parcel·la.
  3. mínima de parcel·la: és la distància mínima d’alineació a vial d’una parcel·la.
  4. obligatòria: és la línia que defineix la forma, la posició i, si s’escau, la dimensió obligatòries d’una façana.
  5. principal d’edificació: és el front de l’edifici, al que se li aplica la fondària edificable i els paràmetres relacionats amb el vial, com el punt d’aplicació de l’alçaria reguladora màxima i situació de la planta baixa.
  6. secundaria d’edificació: és el front d’edifici diferent del principal; en el cas de cantonades, correspon a la façana que pren caràcter de testa.

 

Figura de planejament urbanístic: són els documents que permeten dur a terme la planificació urbanística. Es classifiquen en:

  1. figures de planejament general: són els documents que abasten l’ordenació global d’un municipi, com a mínim, com els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), les normes de planejament urbanístic (NPU) i els pla d’actuació urbanística municipal (PAUM); o bé abasten l’ordenació d’un aspecte urbanístic d’abast supramunicipal, com són els plans directors urbanístics (PDU).
  2. figures de planejament derivat: són els documents que desenvolupen les figures del planejament urbanístic general al qual estan supeditades, sens perjudici de les seves pròpies determinacions, i per tant han de ser coherents entre si. Són integrats pels plans parcials urbanístics de delimitació, els plans parcials urbanístics, els plans de millora urbana, i els plans especials urbanístics de desenvolupament.
  3. figures de planejament especial autònoms: són figures que no desenvolupen determinacions del planejament general, si bé n’han de justificar la seva compatibilitat. Són previstes per implantar infraestructures de comunicacions o d’equipaments.

 

Finca: la unitat de sòl o d'edificació atribuïda exclusiva i excloentment a un propietari o diversos en proindivís, que pot situar-se en la rasant, en el vol o al subsòl. Quan, d'acord amb la legislació hipotecària, pugui obrir foli en el Registre de la Propietat, té la consideració de finca registral.

Fondària edificable: vegeu profunditat edificable.

Fons de parcel·la: és la línia límit de parcel·la contraposada a la del front (vial). En el cas de parcel·les en cantonada, es pot especificar si el concepte s’aplica pels dos o tres carrers que hi confronten o només pel carrer que es consideri principal, si aquest es pot definir. Això s’ha de tenir en compte si les distàncies d’edificació a límits de parcel·la són diferents entre les dels límits laterals i les de fons de parcel·la.

Fora d’ordenació: és la situació jurídica específica en la qual resta una edificació, instal·lació o ús, per raó del planejament, en els supòsits que quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament i cessament.

Front: Part anterior d’un monument, d’un edifici, etc. Vegeu façana.

G

Gàlib edificatori: és el volum definit dins de la parcel·la on s’admet posicionar-hi l’edificació. Vegeu perímetre i perfil regulador.

 

Gestió urbanística: és el conjunt de procediments establerts legalment per a la transformació de l’ús del sòl, i especialment per a la transformació física d’aquest, d’acord amb el planejament urbanístic i respectant el règim urbanístic aplicable a cada classe de sòl. I quan s’escau, per tenir l’obtenció per part de l’administració dels terrenys destinats a titularitat pública segons el planejament. La gestió es du a terme d’acord amb dos mètodes:

 

  1. integrada: és la gestió urbanística que es du a terme per polígons d’actuació urbanística complerts mitjançant els sistemes d’actuació urbanística de reparcel·lació o d’expropiació.
  2. aïllada: és la gestió urbanística que no requereix la delimitació de polígons d’actuació urbanística i es du a terme mitjançant l’expropiació forçosa, l’ocupació directa o bé per iniciativa de les propietats de cessió prèvia de sòls.

 

Golfes: vegeu planta sota coberta.

 

H

Habitatge: edificació fixa destinada a residir-hi persones físiques, inclosos els espais i els serveis comuns de l’immoble en que està situat i els annexos que hi són vinculats, si té acreditats el compliment de l’habilitat segons la legislació sectorial. 

  1. buit: és l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa, per un termini superior a dos anys, als efectes de la legislació sectorial.
  2. dotacional públic: és l’habitatge destinat a satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultats d’emancipació o que requereixin acolliment o assistència residencial.
  3. lliure: és l’habitatge que no s’inclou dins dels habitatges de protecció oficial ni dotacional.
  4. principal: és l’habitatge que consta com a domicili en el padró municipal.
  5. protecció oficial: és l’habitatge que es destina a polítiques socials i que es subjecta a les característiques i condicions que estableix la legislació sectorial, tant pel que fa al règim jurídic com pel que fa als aspectes tècnics. En funció de l’anterior es classifiquen en: règim esepcial, règim general i règim concertat.
  6. secundari: és l’habitatge emprat de manera intermitent o en estades temporals i que no és principal. Habitualment anomenat segona residència.

 

Hidràulic: pertanyent a la ciència que estudia l’equilibri i el moviment de l’aigua i altres líquids.

Hídric: relatiu o pertanyent a l’aigua.

Hidrogràfic: pertanyent a la ciència de la geografia física que tracta de la descripció dels mars, dels corrents d’aigua i dels llacs.

Hidrològic: pertanyent a la ciència natural que tracta de les aigües terrestres, continentals i marines i de les seves propietats i aplicacions.

I

Illa: conjunt de parcel·les urbanes incloses en un mateix perímetre delimitat per les alineacions del vial i d’espais lliures públics.

Industrial: és l’ús que inclou el conjunt d’activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària i treball per tal d’obtenir béns manufacturats.

Intensitat: és un paràmetre d’aprofitament que descriu la magnitud de l’ús per unitat de superfície. En l’ús residencial s’expressa en nombre d’habitatges per hectàrea (Hab/Ha) usualment i s’anomena densitat. En altres usos es fixa el nombre màxim d’establiment per hectàrea, sostre o parcel·la.

J

Junta de compensació: és una entitat urbanística col·laboradora que té per objecte la gestió que possibilita el desenvolupament urbanístic d’un sector o polígon. Aquesta entitat es preveu en el cas de desenvolupament pel sistema d’actuació urbanístic de reparcel·lació en la modalitat de compensació.

 

Junta de concertació: és una entitat urbanística col·laboradora que té per objecte la gestió que possibilita el desenvolupament urbanístic d’un sector o polígon. Aquesta entitat es preveu en el cas de desenvolupament pel sistema d’actuació urbanística de reparcel·lació en la modalitat de compensació per concertació.

 

Junta de conservació: és una entitat urbanística col·laboradora que té per objecte la conservació de les obres d’urbanització i el seu manteniment en els termes que estableixi el planejament o conveni establert amb l’administració.

 

K

L

Laterals de parcel·la: són els límits que interseccionen amb el front de la parcel·la.

Límit de vol: és  la superfície plana vertical fins a la qual poden arribar els elements i/o el cossos sortints.

  1. frontal o de façana: distància màxima respecte la façana
  2. lateral: distància mínima respecte el pla de la paret mitgera.

 

Línia d’edificació: línia de projecció vertical que separa l’edificació, en el seu contacte amb el terreny, de l’espai públic o privat no edificable.

Llicències: autorització atorgada per l’Administració per a la realització d’activitats sotmeses per l’ordenament jurídic a aquest requisit previ. 

  1. llicències urbanístiques: els actes de transformació o utilització dels sòl o subsòl, d’edificació, de construcció o d’enderrocament d’obres estan subjectes a llicència prèvia, d’acord amb la legislació, encara que les actuacions es proposin en terrenys de domini públic, sens perjudici de la legislació sectorial.

 

Llucana: finestra o claraboia vertical oberta en un pendent d’una teulada.

Lluerna: vegeu claraboia.

Local: lloc o part d’un edifici que té una destinació determinada.

M

Mitgera: element que és comú a dues propietats contigües. En llenguatge comú es refereix a la paret que separa dues propietats contigües, sigui o no comuna, la qual es caracteritza per no tenir obertures per tal de no crear servituds al predi veí.

Modificació topogràfica de la parcel·la: és el terreny que resulta d’aplicar paràmetres per a l’adaptació topogràfica d’una parcel·la per a ser edificada.

N

Nombre màxim d'habitatges per parcel·la: és la xifra d’habitatges que es permet construir en una parcel·la, d’acord amb el planejament. 

Nombre màxim de plantes: és la xifra de plantes, conjuntament la planta baixa i les plantes pisos, admeses en una parcel·la, d’acord amb el planejament. 

Normes de planejament urbanístic: són instruments de planejament urbanístic general que supleixen els plans d’ordenació urbanística municipal en els supòsits de suspensió o pèrdua de vigència d’aquests.

Normes urbanístiques: són les regles fixades pel planejament a que s’han de subjectar les actuacions urbanístics.

O

Obres:

  1. de consolidació: es considera que són aquelles necessàries per tal que l’edifici o construcció pugui mantenir la funcionalitat o activitat vigent, tot garantint la solidesa i estabilitat.
  2. de manteniment: es considera que són aquell conjunt de treballs que s’han d’efectuar periòdicament per tal de prevenir el deteriorament d’un edifici o reparacions puntuals, amb l’objecte de mantenir-lo en bon estat.

 

Ocupació: és el concepte que relaciona la superfície màxima que pot ocupar una edificació en relació a una unitat de superfície. És mesura en %. 

  1. màxima de parcel·la: és la superfície màxima que pot ocupar l’edificació, amidada per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l’edificació, incloent soterranis i els cossos sortints.
  2. subsòl: és la superfície màxima que pot ocupar l’edificació subterrània, amidada per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal.

 

Ocupació directa: és l’obtenció avançada del terrenys que, essent afectats pel planejament urbanístic a qualsevol tipus de sistema urbanístic, local o general, s’han d’incorporar per cessió obligatòria al domini públic. L’administració actuant ha de reconèixer els drets de la propietat dels sòls en el procés de l’equidistribució en el si d’un sector de planejament o polígon d’actuació, o bé indemnitzar-la en funció d’aquells.  

Ordenació urbanística: planificació dels usos, els paràmetres d’edificabilitat i condicions d’edificació que han de tenir els sòls municipals. Els tipus d’ordenació física bàsica són: edificació segons alineació a vial, edificació aïllada i volumetria específica. 

  1. ordenació en alineació a vial: correspon a un model d’edificació regit bàsicament per situar la seva façana principal en relació a l’alineació de vial, una alçada reguladora màxima segons amplada de carrer i per la profunditat edificable.
  2. ordenació en edificació aïllada: correspon a un model d’edificació regit bàsicament en relació a la parcel·la atenent als factors d’índex d’edificabilitat, ocupació màxima de parcel·la, alçada reguladora màxima i distàncies a partions.
  3. ordenació en volumetria específica: correspon a un model d’edificació regit bàsicament per un índex d’edificabilitat i unes condicions d’edificació específiques, que poden ser flexibles o definides.

 

Ordenances: disposició general de caràcter reglamentari. En el camp urbanístic inclouen habitualment els aspectes propis per a la regulació de la urbanització, l’edificació, la rehabilitació i aspectes tècnics d’instal·lacions, energia i medi ambient, i no inclouen els aspectes urbanístics propis que es regulen en les normes.

P

Paràmetres urbanístics: són els elements variables en funció del qual són fixades les característiques urbanístiques. 

Parcel·la: és la porció de sòl en rasant, subsòl o vol, que té atribuït edificabilitat i ús, o només ús urbanístic independent, que constitueix o pot constituir una unitat registral de propietat. 

  1. Parcel·la mínima: és la porció de sòl mínima i indivisible que es determina en cada qualificació urbanística segons els paràmetres de superfície i/o les dimensions lineals de les parts del seu perímetre.
  2. Parcel·la resultant: és la porció de sòl provinent d’un procés reparcel·latori.

 

Parcel·lació: és tota divisió simultània o segregació successiva de terrenys en dos o més lots, en qualsevol classe de sòl, que per raó de diverses característiques faciliti la construcció d’edificacions o instal·lacions; o bé aquelles operacions que permeten el dret d’utilització exclusiva de parts concretes d’una finca major. 

Paret mitgera: és la paret que se situa en els límits entre dues parcel·les o edificacions, i que s’eleva des dels fonaments a la coberta, encara que el seu pla s’interrompi per celoberts o patis de ventilació.  

Pati: espai tancat i descobert, o cobert per vidres, a dins o al costat d'un edifici que permet il·luminar i ventilar les estances d’una edificació.

  1. pati d'illa: és l’espai delimitat entre les alineacions posteriors de l’edificació definides per les diferents fondàries edificables màximes, i també entre els límits de l’illa en els costats on no es preveu edificació o només en planta baixa.
  2. patis de llum: són espais no edificats oberts al medi exterior per la part superior o coberts amb vidres però garantint una ventilació mínima, destinats a il·luminar i a ventilar les estances d’un edifici. Els seus paraments verticals creen façanes interiors de l’edifici. També hi ha els patis de llum oberts en una cara a vial o espai lliure, anomenant-se patis de llum mixtos.
  3. patis de ventilació: són espais no edificats i oberts al medi exterior per la part superior o coberts amb vidres però garantint una ventilació mínima, destinats a ventilar cuines i banys, i altres peces no principals de l’habitatge.

 

Pendent: Quocient que resulta de dividir la diferència de nivell que hi ha entre dos punts per la distància que els separa. 

  1. de coberta: és l’angle que forma el pla de coberta amb l’horitzontal o bé el quocient esmentat. Es mesura en  graus sexagesimals o %.
  2. de la parcel·la: és l’angle o quocient de l’estat inicial del terreny de la parcel·la, que s’identifica amb les diferents seccions del terreny natural i segons les regles pròpies de cada planejament, respecte el pla horitzontal. Es mesura en  graus sexagesimals o %.

 

Percentatge mínim de sistemes de cessió: és la relació en tant per cent, entre les superfícies de sòl destinat als diferents sistemes de cessió i la superfície computable del sector. 

Perfil regulador: és el  perfil exterior màxim que pot tenir una edificació en alçat.  

Perímetre regulador: és el  perfil exterior màxim que pot tenir una edificació en planta. 

Pla: conjunt orgànic de directrius i de mesures adreçades a resoldre un problema o una situació determinats.

Pla màxim de vol: és la superfície plana vertical fins a la qual poden arribar els elements i/o el cossos sortints. Tan pot ser en referència al pla de façana com al pla de la paret mitgera.    

Planejament territorial: defineix les zones del territori amb característiques  homogènies per raó del potencial  de desenvolupament i de la situació sòcio-econòmica, tot indicant els nuclis de població que, per les seves característiques, hauran d'exercir una funció impulsora i reequilibradora (sistema territorial d’assentaments). Per altra banda, determinen els espais i dels elements naturals, i les  terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès que cal conservar per raó d'interès general (sistema territorial dels espais oberts); i preveuen l’emplaçament de grans infraestructures de comunicacions, de sanejament, energètiques i d'equipaments d'interès general (sistema territorial de mobilitat i transport).  

  1. pla territorial general (PTGC): el seu abast és de tot Catalunya.
  2. pla territorial parcial (PTP): el seu abast és d’una comarca o més.
  3. pla territorial sectorial (PTS): regulen matèries específiques que tenen incidència territorial de forma general per a tot Catalunya.
  4. pla director territorial (PDT): concreten les directrius generals del planejament contingudes en el PTGC o en els PTP en les àrees i per als aspectes sobre els quals incideixen. El seu abast sempre és d’àmbit supramunicipal.

 

Planejament urbanístic general: impliquen l'ordenació sistemàtica integral, total o parcial, d'un municipi o més, en previsió i amb programació del seu desenvolupament futur.  

  1. pla director urbanístic (PDU): és el document que fixa les directrius per coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal, o bé d’una matèria específica (infraestructures, habitatge, sòl no urbanitzable, medi ambientals, etc)
  2. pla d’ordenació urbanística municipal (POUM): és el document que abasta l’ordenació integral del territori d’un municipi o més, mitjançant les tècniques de la classificació i qualificació dels sòls.
  3. normes de planejament urbanístic (NPU): és el document que supleix el POUM en cas de suspensió, pèrdua de vigència o manca d’aquest.
  4. programa d’actuació urbanística municipal (PAUM): és el document urbanístic que expressa les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i conté les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament del POUM.

 

Planta: perímetre ocupat per un edifici o part d'aquest, sobre un determinat pla horitzontal de referència. Divisió horitzontal de les que formen, superposades, un edifici o construcció.   

  1. planta entresolat: és la planta útil situada entremig de les plantes principals d’un edifici, que queda enretirada respecte d’algun costat o límit d’aquelles, creant àmbits de doble espai. Forma part de la planta principal inferior, compta a efectes d’edificabilitat i no te accés independent.
  2. planta àtic: és la darrera planta pis de l’edifici i que es retira dels fronts de façana.
  3. planta baixa: és la planta de l’edifici relacionada directament amb l’accés principal, situada a la cota més pròxima a la rasant del carrer o a les rasants del terreny de la parcel·la, amb les condicions i marges altimètrics regulats en cada tipus d’edificació.
  4. planta pis: són totes les situades per sobre la planta baixa, exceptuant la planta sota coberta.
  5. planta soterrani: és la planta situada a sota de la planta baixa. Usualment en el tipus d’edificació aïllada, és la planta de l’edifici en la qual la distància des de la cara superior del forjat que forma el seu sostre fins al nivell de rasant és igual o inferior a un metre, i en els altres tipus d’ordenació la distància que en el seu cas assenyali el planejament de forma justificada, en funció de les tipologies comunes o tradicionals.
  6. planta sota coberta: és l’espai habitable o no, creat entre la part superior del forjat del sostre del darrer pis i la part inferior de la coberta inclinada. En el cas de ser habitable, forma part de la planta principal inferior, compta a efectes d’edificabilitat i no te accés independent.

 

Polígon d’actuació: és l’àmbit mínim territorial on es duu a terme la gestió urbanística integrada per tal de repartir equitativament els beneficis i càrregues  derivats de l’ordenació urbanística i executar o completar les obres i els serveis urbanístics necessaris 

Profunditat: distància compresa entre el punt més proper i el més allunyat de l’observador. 

  1. de parcel·la: és la dimensió mitjana entre front i fons, mesurada sobre un segment perpendicular al front.
  2. edificable: és la mesura perpendicular a l'alineació de l'edificació que es situa en relació al vial, i que fixa l'alineació posterior d'aquesta edificació.

 

Projecte d’urbanització: són projectes d’obres per a l’execució material de les determinacions dels plans urbanístics. 

  1. bàsic: és el document que no només compren les obres relatives al sanejament (aigües pluvials, col·lectors d’aigües residuals i la seva depuració), compactació i anivellament dels vials, xarxes de subministrament i distribució d’aigua, energia elèctrica i xarxes de telecomunicacions.
  2. complementari: és el document que complementa el projecte d’urbanització bàsic en tots aquells aspectes necessaris per a la urbanització total de l’àmbit que aquell document no contempla.

 

Punt d’aplicació de l’alçària reguladora màxima: és la cota de rasant a partir de la qual es mesura l’alçaria màxima d’edificació, en relació amb el vial o amb la parcel·la.

Q

Qualificació del sòl: és la tècnica urbanística que consisteix en atribuir al sòl unes determinades qualitats o drets i obligacions jurídiques. D’acord amb la legislació urbanística hi ha dos grups bàsics en funció del règim d’atribucions: els sistemes i les zones.  

Quota d’urbanització: pagament a càrrec dels propietaris inclosos en un polígon d’actuació per tal de dur a terme les determinacions del planejament. Les quotes inclouen tant el cost de l’obra d’urbanització com les indemnitzacions i les compensacions econòmiques necessaris per al  fer efectiu el principi d’equidistribució.

R

Ràfecs: part de la coberta que surt més enllà del pla de la façana. 

Rasant: és la cota que determina l’elevació del terreny en cada punt; es distingeix entre rasant natural del terreny, rasant de vial o de vorera, podent ser existents o projectades; per omissió s’entendrà la rasant de la via pública que estableixi el planejament. 

  1. Rasant de vial: és la línia que fixa l’altimetria de l’eix del vial.

 

Reconstrucció: construir de nou tot reproduint, basant-se en elements coneguts o hipòtesis possibles, un edifici o construcció preexistent.  

Reculada: separació de l’edificació , o part d’ella, que s’admet en alguns casos respecte de l’alineació de vial establerta pel planejament.

Règim urbanístic: conjunt de disposicions que regulen el sòl, el qual ve determinat per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió o no en un sector o polígon d’actuació urbanística.

Rehabilitació: és la recuperació, mitjançant procediments adequats, de la funcionalitat o activitat normal d’un edifici o construcció, que a causa del desgast o d’un sinistre havia perdut. 

  1. gran rehabilitació: s’entén per gran rehabilitació d’un edifici quan  es produeix un increment de volum o sostre edificable, nombre d’unitats funcionals, substitució de l’edifici encara que es mantingui la façana o algun altre element estructural, o que l’execució simultània o successiva d’obres de reforma o rehabilitació tinguin un cost superior al 50% del cost d’una construcció de nova planta equivalent. 

 

Reparcel·lació: tècnica urbanística consistent en la distribució justa entre les propietats incloses en un polígon d’actuació urbanística dels beneficis i càrregues previstos en el planejament urbanístic. La reparcel·lació comporta la creació de noves finques a partir de les finques originals i la seva adjudicació; la determinació dels aprofitaments urbanístics de les noves parcel·les; la cessió de sòls a l’administració per a sistemes i en concepte d’aprofitament urbanístic; i la determinació de les quotes d’urbanització a càrrec dels propietaris i administració, si escau.

Reserva urbanística: quantum de sòls destinats a garantir terrenys per poder realitzar certes activitats que garanteixen el bon funcionament social. 

  1. d’estàndards: és el quantum de sòl destinat a sistemes d’espais lliures i equipaments, d’acord amb la legislació urbanística.
  2. d’habitatge dotacional: és el quantum de sòl destinat a l’habitatge destinat a satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultats d’emancipació o que requereixin acolliment o assistència residencial, d’acord amb la legislació urbanística.
  3. d’habitatge protegit: és el quantum de sòl destinat a la implantació d’habitatge protegit, d’acord amb la legislació urbanística. 

 

Residencial: ús urbanístic que inclou totes les modalitats d’habitar permanentment o temporalment un lloc o edifici. 

Ruïna: es considera que un edifici es troba en estat ruïnós si el cost de les obres de reparació per a complir amb les condicions mínimes d’habitabilitat , en el cas d’habitatge i altres similars per altres usos, és superior al 50% del cost d’una construcció de nova planta equivalent, o bé perquè les danys de la construcció no són reparables tècnicament per mitjans normals o bé perquè les obres necessàries per garantir l’estabilitat no són autoritzables d’acord amb l’ordenament urbanístic vigent.  

Runa: material de rebuig propi de l’enderroc d’una construcció o d’una pedrera.

S

Sector: àmbit de sòl, delimitat en funció d’un criteri tècnic, pendent de formular-hi un planejament urbanístic derivat per a la seva nova ordenació. 

  1. sector d’urbanització prioritària: són sectors que són objecte d’una declaració corresponent per part de l’administració competent per causa d’interès públic que obliguen a la gestió immediata per part de l’administració declarant mitjançant el sistema de reparcel·lació en la modalitat de cooperació amb un únic polígon d’actuació urbanística.

 

Separació: 

  1. entre edificacions: la distància més curta entre dues edificacions. 
  2. als límits de parcel·la: són les distàncies mínimes a què poden situar-se les façanes de les edificacions (inclosos els cossos sortints) respecte dels límits del front a vial, laterals i fons de parcel·la.

 

Servitud: dret en el predri d'altri que limita el domini d'aquest.  

Sistema: és la qualificació que s’atorga als sòls destinats a les activitats comunitàries, col·lectives o d’interès públic que són necessaris per al bon desenvolupament social, i que d’acord amb la legislació urbanística poden ser de titularitat pública o privada. 

  1. general: són els sòls de sistemes que tenen un nivell de servei d’abast municipal o superior. Aquests sistemes configuren l’estructura general de territori.
  2. local: són els sòls de sistemes que tenen un nivell de servei d’abast més reduït que l’àmbit municipal.

 

Sistema d’actuació urbanístic: és el mètode reglat que permet la gestió urbanística integrada per a l’execució dels polígons d’actuació urbanística complerts previstos planejament. Hi ha dos sistemes:  

  1. reparcel·lació: és el mètode amb el qual la propietat privada i l’administració, desenvolupen la gestió dels polígons d’actuació. En funció del grau d’implicació de l’administració és regulen diferents modalitats de reparcel·lació. 

a. modalitat de compensació bàsica: la iniciativa correspon als propietaris que tenen més del 50% de la superfície del polígon d’actuació urbanística. La propietat impulsa la gestió, executa les obres d’urbanització i efectua les cessions legals obligatòries. L’administració tutela el procés i rep les cessions.

b. modalitat de compensació per concertació: la iniciativa correspon als propietaris que tenen més del 25% de la superfície del polígon d’actuació urbanística sempre i quan hagin concertat la gestió amb l’ajuntament. La propietat impulsa conjuntament amb l’administració la gestió, executa les obres d’urbanització i efectua les cessions legals obligatòries. L’administració col·labora en el procés i rep les cessions.

c. modalitat de cooperació: la iniciativa correspon a l’administració i els propietaris aporten el sòl, si bé poden col·laborar amb l’administració mitjançant l’associació de cooperació. L’administració impulsa la gestió i executa les obres d’urbanització, i rep les cessions legals obligatòries. La propietat col·labora en el procés,  i efectua les cessions. 

  1. per expropiació: és el mètode amb el qual l’administració de forma exclusiva desenvolupa la gestió dels polígon d’actuació.

 

Sistema hidràulic:  és l’àrea delimitada per l’instrument de planificació hidrològica d’acord amb l’avinguda per al període de retorn de 10 anys. És a dir, és l’àrea necessària per al bon funcionament hidràulic del curs d’aigua, i inclou la llera i les seves riberes. D’acord amb la legislació hidràulica, l’àrea té el nom de zona fluvial, i segons la urbanística té la qualificació de sistema hidràulic obligatòriament.  

Sistema hídric: és l’àrea delimitada per l’instrument de planificació hidrològica d’acord amb l’avinguda per al període de retorn de 100 anys. És a dir, és l’àrea necessària per al bon funcionament hidràulic del curs d’aigua i per al bon funcionament ambiental, i inclou la llera i les seves riberes i els sòls delimitats per la Q-100. D’acord amb la legislació urbanística no si pot admetre edificacions, construccions, ús o activitat que comportin una alteració sensible del terreny natural, però no cal que tingui qualificació de sistema més enllà de la zona fluvial (la qual ha de qualificada de sistema hidràulic).  

Sòl: d’acord amb la legislació urbanística els terrenys d’un municipi es classifica en diversos tipus de sòl en funció del destí previst pel planejament, fet que comporta drets i deures diferents.  

  1. urbà: són els terrenys que han estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà i tenen els serveis urbanístics bàsics que fixa la legislació. Si bé d’acord amb el seu grau de consolidació o d’acord amb les previsions del planejament es distingeixen dues modalitats. 

a. consolidat: aquell que té la condició de solar o només li manca aspectes puntuals per assolir-la, d’acord amb la legislació.

b. no consolidat: aquell que no és consolidat o bé el planejament l’inclou en un àmbit de transformació o bé li manca la cessió de sòl per a vial per esdevenir solar. 

  1. urbanitzable: són els terrenys que el planejament preveu necessaris i adequats  per a garantir el creixement de la població  i de l’activitat econòmica. En funció de la seva previsió de transformació poden tenir dues modalitats: 

a. delimitat: són aquells terrenys que se’n preveu la seva transformació, d’acord amb les previsions de l’agenda o del programa d’actuació urbanística.

 b. no delimitat: són aquells terrenys que no se’n preveu la transformació  immediatament i per tant es fixen com a reserves, a desenvolupar quan s’esgotin els anteriors o bé se’n justifiqui prèviament la seva necessitat de transformació. Mentre no se’ls delimiti, mantenen el règim d’ús del sòl no urbanitzable. 

  1. no urbanitzable: són aquells terrenys que han de mantenir-se exclosos de la transformació urbanística per raó de la protecció de llurs valors ambientals, agrícoles, paisatgístics, etc, o bé per servituds de domini públic, o bé per l’objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de la vida.

 

Solar: és la parcel·la apta per a l’edificació, perquè compleix els paràmetres de superfície mínima i de perímetre regulats en la zona, i que limita amb un vial amb alineacions i rasants, pavimentant íntegrament, amb enllumenat públic, amb els serveis bàsics, i es susceptible de llicencia immediata.  

Sostre: part d’una casa, d’una habitació, d’una cavitat, que la limita per dalt. Urbanísticament és un paràmetre bàsic d’aprofitament al definir el potencial edificable d’un solar, polígon o sector. 

  1. edificable màxim de la parcel·la: és la quantia de sostre que pot assolir l’edificació d’una parcel·la, com a resultat d’aplicar els paràmetres urbanístics segons la regulació de cada zona. S’expressa en metres quadrats de sostre (m2st).
  2. edificable màxim del sector: és la quantia de sostre que pot assolir el sector de planejament. S’expressa en metres quadrats de sostre (m²st).

 

Sostremort: espai comprés entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, que serveix per protegir-la del fred i de la calor del sòl,  i que no és utilitzable, a diferència de la planta golfes o sota coberta.

Subsector: àmbit de sòl delimitat que divideix un sector en dos o més subsectors, els quals es desenvolupen mitjançant un planejament urbanístic derivat, un cop s’ha fixat l’estructura bàsica del sector mitjançant un avanç de planejament derivat i s’ha demostrat l’equilibri de beneficis i càrregues entre els subsectors esmentats, d’acord amb la legislació urbanística. El document d’avanç ha de justificar la conveniència, oportunitat, viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de la proposta.

Subsòl: terreny que hi ha sota el sòl superficial, i que té una regulació d’ús provinent de la legislació urbanística i sectorial. 

Superfície: magnitud que té sols dues dimensions, llargària i amplària. La mesura de les superfícies urbanístiques és la resultant de la projecció ortogonal al pla horitzontal. S’expressa en metres quadrats de sòl (m²s) o en hectàrees (Ha). 

  1. computable del sector: és la quantia de sòl que s’ha de considerar a efectes de l’aplicació de l’índex d’edificabilitat bruta i de les intensitats dels usos, en un sector, un cop s’han exclòs els sòls no computables segons legislació.
  2. del sector: és la quantia de sòl que el planejament delimita per a cada sector de planejament derivat.
  3. construïda: suma de les superfícies de totes les plantes, delimitades pel perímetre de la cara exterior dels tancaments, incloses les plantes soterrani.
  4. edificable: suma de les superfícies de totes les plantes, delimitades pel perímetre de la cara exterior dels tancaments, que el planejament estableixi com a computables.
  5. mínima: és la magnitud mínima que ha de tenir una determinat element (parcel·la, habitatge, sala, etc) per tal de ser considerat com a tal d’acord amb la normativa urbanística, als efectes jurídics que se’n deriven.
  6. útil: és la superfície compresa dins del perímetre definit per la cara interna dels tancaments de cada espai.

T

Tanca: reixa, estacada, bardissa, paret de pedra seca, de fusta, etc., amb què se circumda un espai i permet la separació entre terrenys, habitatges o propietats. 

  1. front al vial: és el parament vertical de material divers, situat sobre els límits  entre l’espai públic i el privat.
  2. de parcel·la: és el parament vertical de material divers, situat sobre els límits de la parcel·la, que té la funció de delimitar-la i evitar l’accés lliure a la parcel·la.

 

Terciari: és l’ús que inclou les activitat productives excloent els usos industrials, residencials i els propis del sòl no urbanitzable. 

Tipus d’ordenació: és el model d’implantació de les edificacions en el territori, el qual es regula en relació al carrer públic, la parcel·la, i les condicions de regulació volumètrica. 

  1. segons alineació al vial: l’edificació s’emplaça coincident o en paral·lel a l’alineació de carrer, de forma obligatòria d’acord amb el planejament. Es regula fonamentalment per l’alçada reguladora màxima, que va referida a la rasant del carrer, nombre de plantes i per la fondària edificable.
  2. edificació aïllada: l’edificació s’emplaça en relació a la rasant de la parcel·la i als seus límits. Es regula fonamentalment per l’índex d’edificabilitat, l’alçada màxima, el nombre de plantes, l’ocupació i les distàncies a partions.
  3. volumetria específica: l’edificació s’emplaça i defineix d’acord amb una volumetria concreta sense que es reguli amb els paràmetres genèrics de les anterior modalitats.

U

Urbanisme: és la ciència, la tècnica i l’art de l’ordenació de les ciutats i el territori, mitjançant un conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives, poblacionals, socials i econòmiques que es refereixen al desenvolupament harmònic, racional i humà del territori. 

Ús urbanístic: defineix les possibles activitats humanes a les quals es pot dedicar un sòl. Els usos es poden agrupar o definir de maneres diferents en funció del mètode de classificació: per si són o no permesos pel planejament, per titularitat, per funcionalitat. 

  1. en funció de la permissibilitat del planejament:   

a. admès: és el permès pel planejament urbanístic en la classificació i qualificació corresponent. En funció de les limitacions que se’ls imposin els usos es poden classificar de la manera següent:  

  • compatible: és una activitat que pot coexistir amb l’ús principal, amb o sense restriccions, però que no pot substituir-lo. Si té restriccions també s’anomena ús condicionat.
  • complementari: és l’activitat que necessàriament depèn de l’existència d’un altre ús, principal o compatible, per tal de poder admetre-la.
  • condicionat: és un ús compatible amb restriccions.
  • dominant o principal: és l’activitat o funció que caracteritza una qualificació concreta i que predomina quantitativament sobre la resta.
  • fora d’ordenació: és l’activitat que el planejament vigent no admet i per tant queda subjecte al cessament.
  • provisional: és aquell que de forma transitòria i d’acord amb els requeriments de la legislació urbanística s’admet en sòls qualificats de sistemes pendents d’obtenció i en àmbit pendents de gestió urbanística, sempre i quan no estiguin prohibits per la legislació i el planejament sectorial, territorial o urbanístic.
  • temporal: és aquell que s’admeten per un termini temporal limitat i revocables a voluntat de l’administració. 

b. prohibits: són aquells que no s’admeten de forma explicita per la normativa urbanística, per la normativa sectorial o bé que tot i que no estiguin expressament vedats, son incompatibles amb els usos admesos. 

  2.  en funció de la titularitat:   

a. públic: és l’activitat i servei que realitza l’administració pública, o que delega a particulars mitjançant concessió o altra forma en dret, en béns públics. També inclou els realitzats per l’administració en béns privats mitjançant arrendament o altre títol d’ocupació. 

b. privat: és l’activitat realitzada per particulars en béns de propietat privada. 

c. col·lectiu: és l’activitat privada destinada al públic general.

d. comunitari: és l’activitat privada en béns de titularitat privada que es realitza de forma mancomunada o associada per part dels seus titulars.

 3.  segons la seva funció urbanística: 

a. generals: són els grups bàsics en que es poden classificar les activitats desenvolupades per la societat segons la funcionalitat. Usualment es classifiquen en:  

  • d'activitat: és l’ús que inclou el conjunt d’activitats dedicades a la producció de béns materials i immaterials, al seu intercanvi i consum, exclòs l’ús residencial i d’interès públic. Es poden classificar en:
    • industrial: és l’ús que inclou el conjunt d’activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària i treball per tal d’obtenir béns manufacturats.
    • terciari o serveis: és l’ús que inclou les activitat productives excloent els usos industrials i els propis del sòl no urbanitzable.
    • primari: és l’ús que inclou el conjunt d’activitats dedicades a la producció o extracció de les matèries primeres, tant biològiques com  minerals, i de la seva primera transformació.
  • d'interès públic: és l’ús que inclou les activitats públiques, comunitàries, col·lectives o privades que són necessaris per al desenvolupament social.
  • residencial: és l’ús que inclou totes les modalitats d’habitar permanentment o temporalment un lloc o edifici. 

 

 b. específics: són les activitats que desglossen amb més precisió els usos generals:

  • residencial:

a) habitatge: habitatge rural, unifamiliar, bifamiliar, unifamiliar agrupades (aparellats, en filera), plurifamiliar;

b) turístic: hotel, motel, apart-hotel, apartaments turístics, càmping, habitatges d’ús turístic, turisme rural;

c) especial: residències d’estudiants i religiosos, allotjament de treballadors, albergs, cases de colònies, refugis i similars;

 

  • industrial: 

a) industria: petita, mitjana i gran;

b) tallers: professionals, artístics i artesanals; 

c) magatzem: logístic i emmagatzematge relacionat amb la producció;

  • terciari o serveis: 

a) oficines i serveis: empreses de finances, gestió, i serveis, professions lliberals, i serveis als particulars i a les empreses;

b) comercial: individuals o col·lectius; segons superfície: petit, mitjà, gran, territorial; per raó de la posició en el territori: singular i no singulars.

c) magatzem: logístic i emmagatzematge;

d) recreatiu: bars musical, sala de festa, sala de ball, discoteca, cafè teatre, cafè concert, pubs;

e) joc: casinos, sala de joc d’atzar, bingo, billars, o similar;

f) restauració: bars, cafès, restaurants, cafeteries, granges, gelateries, venda alimentació amb degustació i similars;

g) mobilitat: estacions de servei de subministrament, aparcament (privat, col·lectiu i públics), aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs;

  • primari:

a) agropecuari: agrícola, ramader, forestal, activitats artesanals i de manipulació i transformació del productes propis de la explotació agropecuària, centres de jardineria amb planter propi, etc.

b) explotació de recursos naturals: pedreres, mines, primer tractament dels recursos naturals, etc.

  • d'interès públic: 

a) espai lliure: forestals, paisatgístics, parcs, jardins, places, i similars.

b) equipament:

  • administratiu i de seguretat: centres de gestió general de l’administració, justícia, comissaries de forces de seguretat, casernes de bombers, i similars;
  • assistencial: residències de gent gran, asils, centres de dia, centres de reinserció social, centres d’estimulació precoç, centres per a disminuïts, menjadors socials, i similars;
  • cultural: biblioteques, arxius, museus, centres d’art, teatres, cinemes, auditoris i similars;
  • cívic: casals de joves i de gents gran, associacions de veïns, entitats socials sense ànim de lucre, i similars;
  • educatiu: inclou l’ensenyament segons modalitat (escoles bressol, idiomes, arts, etc) i nivells oficials (preescolar, primària, secundària, batxillerat, universitat);
  • esportiu: poliesportius, camps d’esports, gimnasos, piscines, i similars;
  • funerari: cementiri i tanatori; lleure: centres d’esplai, cases de colònies, ludoteques, hípiques i similars;
  • mediambientals:  centres d’investigació, de natura, horts públics,;
  • proveïment: escorxadors i mercats, sempre de titularitat pública;
  • religiós:  esglésies, temples, convents, rectories i similar;
  • sanitari: hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, centres atenció primària;
  • serveis tècnics: infraestructures d’abastament aigua, sanejament, electricitat, gas, telecomunicacions,  producció d’energies renovables, gestió i tractament de residus; parcs de material, maquinària de neteja, i similars;
  • altres: tots els usos d’interès públic i titularitat pública;

 

c) habitatge dotacional: per a gent gran o jove, tutelats;

d) comunicació:

  • terrestre: vials interurbans (autopistes, autovies, carreteres), vials urbans i rurals (bàsics i secundaris), àrees de servei de carreteres, aparcaments, trens (altes prestacions, generals, rodalies, metro, tramvies), estacions de tren, i totes les activitats vinculades a la infraestructura;
  • aèria: aeroports, aeròdroms, i totes les activitats vinculades a la infraestructura;
  • marítima: ports, embarcadors i totes les activitats vinculades a la infraestructura;

 

e) hidràulic: compren la zona fluvial i totes les activitats vinculades a la infraestructura: embassaments, rescloses, etc.

 

 

 

V

Valoració del sòl: és la determinació reglada per Llei del preu dels terrenys als efectes urbanístics, expropiació, o responsabilitat patrimonial de l’administració pública. 

Verd privat: identifica els jardins i espais verds privats que s’han de mantenir lliures d’edificació i enjardinats. Es tracta d’una protecció que es superposa sobre la qualificació urbanística de l’indret. El verd privat no es pot admetre com a qualificació urbanística independent. 

Vies pecuàries: son els béns de domini públic que formen les rutes o itineraris per on tradicionalment s’ha realitzat el trànsit ramader; la xarxa bàsica és la conformada per les carrerades o cabaneres. 

Vol màxim: és la condició geomètrica i la superfície màxima que permet que un cos, obert o tancat, sobresurti del pla de façana.

Volum: espai que ocupa un cos mesurat en tres dimensions. 

  1. de l’edificació: volum format pels plans que delimiten l’edificació, inclosa la coberta.
  2. disconforme: és la situació jurídica específica en la qual resta una edificació, instal·lació o ús, per raó del planejament, en els supòsits que no s’adapten als nous paràmetres del planejament, si bé no resten com a fora d’ordenació als efectes d’expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament i cessament.
  3. edificable brut: és l’índex resultant de la relació entre el volum edificable admès i una unitat de superfície de sòl determinada. S'expressa en metres quadrats (m3/m2).
  4. edificable net: és l'índex màxim de volum edificable que pot assolir una parcel·la. S'expressa en metres quadrats (m3/m2). 

 

Volumetria específica: l’edificació s’emplaça i defineix d’acord amb una volumetria concreta sense que es reguli amb els paràmetres genèrics de les normes urbanístiques

  • volumetria definida: és un tipus d’ordenació de l’edificació que parteix de les condicions d’ordenació gràfica establertes pel planejament, pot ser:
    • bàsica: concretada per l'ocupació i nombre de plantes en sòl urbà;
    • detallada o específica: concretada en planejament derivat amb la regulació de més paràmetres (seccions, vols, ARM, cotes de referència) que l'anterior. 
  1. volumetria flexible: és un tipus d’ordenació de l’edificació que parteix de les condicions d’ordenació establertes pel planejament, tals com índex d’edificabilitat, perímetres i gàlibs reguladors, ARM, etc, sense arribar a definir el volum gràficament.

X

Xarxa d’aigua: és una xarxa bàsica de serveis d’aigua que pot contenir els elements següents: captació; dipòsit; xarxa canonades existent; i xarxa projectada.

Xarxa d’energia: és la/es xarxa/es de serveis basics  de subministrament energètic;  pot contenir els següents elements: centre generador d’energia (biomassa, eòlica, hidroelèctrica, nuclear, tèrmica, ...); línia elèctrica de mitjana i alta tensió; centre de transformació (central, subcentral, subestació, ...); estació transformadora (mitjana-baixa); dipòsit de gas aïllat; espai tècnic i de control (respiració, registre, ...); etc.

Xarxa de sanejament i residus: és la xarxa bàsica de serveis que pot contenir els següents elements: bombeig; xarxa canonades sanejament existent; depuradora; punts d’abocament; cicle terciari o zona de reutilització d’aigües; dipòsit de residus; punts de recollida de residus; planta de triatge i recuperació; planta de tractament i compostatge; dipòsit controlat; etc.

Xarxa de telecomunicacions: és una xarxa bàsica de serveis que pot contenir els següents elements:  centre d’emissió (repetidor de TV, antena de telefonia,...); estació de distribució (telefonia, fibra òptica...); central tècnica; punts de georeferenciació; etc.

Y

Z

Zona: és la qualificació que s'atorga als sòls que no es qualifiquen de sistemes i que es destinen a les activitats privades d’acord amb la legislació urbanística.  

  1. Zona de policia: és la porció del sòl que, d’acord amb les determinacions de la legislació sectorial corresponent, té condicionat els usos i les activitats.

  2. Zona de protecció: és la porció del sòl que, d’acord amb les determinacions de la legislació sectorial corresponent, té condicionat els usos i les activitats.

  3. Zona de servitud: és la porció del sòl que, d’acord amb les determinacions de la legislació sectorial corresponent, té obligatòriament destinat l’ús en funció de l’objecte que crea la servitud. 
  4. Zona fluvial: o espai fluvial, és la porció de sòl que inclou la llera del riu i les seves riberes, el corredor biològic associat al riu, la vegetació de ribera i la zona inundable, de titularitat pública i/o privada. 
Data d'actualització:  28.11.2013