• Imprimeix

Preguntes freqüents

La planificació territorial estableix el model territorial d’acord amb tres grans sistemes territorials: el d’espais oberts, el d’assentaments i el d’infraestructures de mobilitat i per tal d’aconseguir la màxima eficiència del territori en el seu conjunt. El compliment de les directrius del  planejament territorial per pel planejament urbanístic proporciona la seva coherència i sostenibilitat des d’una perspectiva supramunicipal.
Els plans territorials es poden modificar d’acord amb els supòsits que es detallen en el respectiu marc reglamentari. Tanmateix, cal tenir present que els tràmits d’aprovació són en aquest cas molt més llargs que en els plans urbanístics i que la modificació cal que l’aprovi el Govern de la Generalitat. Per tant, la modificació d’un pla territorial s’hauria d’entendre com un fet excepcional. Per altra banda, el caràcter més obert i menys precís de les determinacions dels plans territorials hauria de permetre trobar solució a problemes d’aplicació dins del marc dels objectius del Pla.

La Llei 23/1983, de política territorial, és l’instrument que defineix les tres figures de planificació territorial. La superior és el Pla territorial general de Catalunya i és l’ instrument marc de la planificació territorial de Catalunya. Els plans territorials parcials i els plans territorials sectorials han de desenvolupar el Pla territorial general. Els primers comprenen àmbits més petits del territori -actualment 7- i permeten més proximitat i més detall, mentre que els segons mantenen com a àmbit d’actuació tot Catalunya però s’ocupen només d’un component de la realitat territorial que requereix un cert nivell d’estudi i planificació: carreteres, espais d’interès natural, tractament de residus, etc. El plans més pròpiament territorials, els territorials parcials, han de definir el model territorial de l’àmbit corresponent mitjançant l’ordenació coherent dels components basics del model territorial: els espais oberts, els assentaments i les infraestructures de mobilitat, com a mínim, que els planejaments urbanístics hauran de concretar. Els plans territorials sectorials han d’assegurar la necessària coherència de les actuacions d’un aspecte específic, com les carreteres o els espais agraris i han de quantificar les necessitats i dèficits del sector.

En la pràctica alguns departaments han elaborat a vegades documents anomenats “plans sectorials”, molt propers als plans territorials sectorials, per tal d’establir les grans línies d’acció en matèries que els són pròpies. Aquests plans no estan subjectes al marc de la Llei 23/1983, de política territorial, i de fet són normalment la explicitació de compromisos que assumeix la Generalitat.

No, cada tipus de planificació té el respectiu marc legal. El planejament territorial es regeix per les disposicions de la Llei 23/1983, de política territorial i per la Llei 1/1995, d’aprovació del Pla territorial general de Catalunya. El planejament urbanístic es regeix pel Decret legislatiu  1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012 del 22 de febrer.
Als articles 2, 3 i a la disposició addicional segona es preveu el següent: la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i la Comissió de Coordinació de la Política Territorial es fusionen en la nova Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya que és l’òrgan superior, de caràcter consultiu, en matèria de política territorial i d’urbanisme. En el mateix text, s’amplien els supòsits de possible assistència a les sessions d’aquest organisme dels alcaldes/esses o els representants dels ajuntaments afectats quan es considerin plans directors urbanístics i plans especials urbanístics autònoms.

Un pla territorial parcial és un instrument regulat per la legislació territorial, que ordena àmbits superiors a la comarca un cos normatiu amb unes normes d’ordenació territorial i uns plànols determinacions de divers grau de compliment.Un pla urbanístic és un instrument regulat per la legislació urbanística, que ordena l’ús del sòl i l’edificació municipal amb determinacions precises i amb un caràcter vinculant inequívoc. En principi les determinacions dels plans territorials parcials no afecten les determinacions dels plans urbanístics aprovats amb anterioritat a l’aprovació del pla territorial parcial del seu àmbit, per bé que quan se’n faci la revisió s’hi hauran d’adaptar. Les normes relatives al sistema territoriald’espais oberts són de referència prioritària per al municipi mentre que les estratègies de creixement són directrius que hauran de modular el futur desenvolupament urbanístic del municipi així com l’extensió urbana d’acord amb el pla territorial.

Actualment tot el territori de Catalunya està ordenat per plans territorials parcials i per alguna de les figures de planejament urbanístic general.

El planejament urbanístic, per raó de les escales de treball, (1/1000 a 1/10 000), té un grau de precisió molt més elevat que el planejament territorial en les determinacions gràfiques, mentre que les disposicions normatives són d’aplicació immediata  El planejament territorial, que generalment empra  escales d’1/25 000 a 1/100 000 o més, és més indicatiu en la determinació perimètrica de les propostes i adopta disposicions normatives amb diferent grau de vinculació: normes, directrius i recomanacions. L’aplicació del planejament  territorial és, per tant, més oberta i seran altres figures de planejament urbanístic les que concretaran l’aplicació de les respectives propostes.
El planejament urbanístic reconeix la classificació de sòl no urbanitzable com a tal i estableix el règim jurídic a escala municipal. La planificació territorial estableix categories de protecció en el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic i posa condicions a la futura transformació d’aquest tipus de sòl.  L’adequació del sòl no urbanitzable a les categories de protecció dels espais oberts establertes en els plans territorials parcials per a cada municipi es podrà fer quan es redacti un pla urbanístic municipal, que concretarà aquestes categories en el respectiu terme municipal.
Data d'actualització:  25.02.2013