• Imprimeix

Context conceptual del cicle

Catalunya Futur Verd

 

Un compromís vintcentista per a una nova territorialitat | Cap a un nou model de desenvolupament basat en l’eficiència ambiental | Una estratègia de país per fer compatible la vocació global amb la vinculació local

 

Per què és prioritari que Catalunya sigui sostenible per ser competitiva?

 

“El món és massa gran per ser un país qualsevol”. Catalunya té projecte de futur i, davant la crisi, això no pot dir-ho tothom. D’on prové aquesta autoconfiança per superar situacions de dificultat i com es pot reforçar?

 

Catalunya es vol presentar al món com un país de qualitat capaç d’atraure el talent d’arreu. Per fer-ho, cal que sapiguem resoldre l’(aparent) oxímoron de la competitivitat sostenible. Hem de poder assumir el repte que se’ns pugui avaluar objectivament per la nostra capacitat i rigor de fer compatibles la vocació emprenedora i l’ambiental.

 

I és que no hi haurà factors de competitivitat econòmica diferencial sense factors territorials de sostenibilitat.

 

El model de creixement de certs països pot adoptar-lo qualsevol. En canvi, Catalunya, a més de tradició industrial i empresarial, pot presumir de tradició conservacionista i de consciència social secular. En trobem exemples tan diversos com les primeres societats excursionistes o d’història natural, o, en l’actualitat, l’èxit social de la recollida selectiva de residus, el Pla d’espais d’interès natural, l’Estratègia catalana de l’ecodisseny o l’Estratègia catalana d’eficiència energètica.

  

Els píxels: visió territori. Què aporta la mediterraneïtat a la competitivitat global? Un espai creatiu i atractiu com el Mediterrani hauria de millorar la seva resiliència davant factors de canvi com l’escalfament global.

 

> La gestió de la vulnerabilitat, en general, i en particular de l’aigua, l’energia, la garantia alimentària, la gestió dels residus i els riscos naturals és un saber fer (know-how) de valor diferencial. Fent de la necessitat virtut, hem esdevingut experts en factors limitants (i amb això no ens referim només a casos empresarials d’èxit en la gestió de l’aigua, com Fluidra, per exemple, sinó també al fet que, d’ençà de la gran sequera de 2008, el consum d’aigua disminueix any rere any, malgrat que aquell episodi ha quedat superat).

 

> Dispersar o concentrar (residus, serveis, logística...), per aconseguir una major eficiència? A la Mediterrània el dilema és planificar per als episodis d’impacte “pic” o per a la normalitat?

 

> El valor històric del mosaic del paisatge mediterrani rau, en bona part, en la seva capacitat de fer compatible una gran diversitat d’activitat territorial amb el manteniment de la qualitat ambiental, tot en un espai relativament petit i altament anisòtrop.

> En el context de l’estratègia europea de l’ecodisseny  cal desenvolupar una versió mediterrània pròpia on la gestió optimitzada dels recursos locals esdevingui un factor de competitivitat a escala global. El desenvolupament i l’exportació d’aquest coneixement poden ser clau per a una economia verda amb capacitat d’influència global.

 

Els vectors i les persones: visió ciutat. La ciutat mediterrània compacta i complexa hauria de ser també fèrtil i saludable

 

> L’economia del coneixement exigeix espais creatius i ciutats de qualitat. Compartir la creativitat és el factor diferencial de l’economia del coneixement i la ciutat n’és la principal infraestructura, gràcies a la coexistència d’estímuls diversos i a les sinergies que s’hi poden donar. La seguretat jurídica i institucional, i la coherència i qualitat del sistema polític són factors imprescindibles per generar garanties d’espais de creixement estable. Les anomenades classes creatives, que lideren l’economia del coneixement, prefereixen els llocs on la vulnerabilitat de la qualitat institucional és mínima.

 

> Però la creativitat no es limita a la ciutat: en la nova visió de l’equilibri territorial sorgeixen fenòmens que poden ser clau: la nova ruralitat (la connexió actual entre cosmopolitisme i ruralitat, fent que l’espai rural esdevingui creatiu), l’economia de la terra, el compromís ineludible de la valorització de la biodiversitat o la naturalització de l’espai urbà en són exemples.

 

> Els nous models energètics i la innovació tecnològica afectaran la mobilitat de mercaderies i persones, l’activitat industrial i l’edificació, i, per tant, produiran canvis substancials de concepció urbana i de qualitat ambiental.

 

> Cal considerar com afectaran la qualitat de les ciutats els nous patrons de comportament de la ciutadania davant del consum, i també quines implicacions poden tenir els diferents models de comerç (de concentració en grans superfícies, de distribució tradicional, d’eixos comercials per a vianants, etc.) i els nous modes de producció industrial i de serveis, basats en el just in time, (amb innovacions com la impressió 3D, per exemple) o en la reducció d’intermediació innecessària gràcies al concepte de cicle integral.

 

 

 

Factors de canvi

>Evolució demogràfica

>Canvi de les condicions ambientals per l’escalfament global

>La incorporació de la intel·ligència artificial en els processos de producció, comunicació i decisió

>Models energètic, de producció i de mobilitat

>Evolució dels patrons i valors de consum

>Nova tecnologia en la intensificació de la productivitat territorial

 

Components sistèmics: cultura, vulnerabilitat i resiliència: dues cares de la mateixa moneda. Amenaces i com fer-hi front: “fer de la necessitat virtut”.

 

Paisatge cultural

>La vinculació de les persones en la memòria i transformació del lloc

>Llindars de transformació del paisatge al llarg del temps

>Els valors estètics i simbòlics del territori

>Evolució del usos del sòl

>Noves formes de governança i de propietat territorial

>Identitat cultural a través del lloc

 


Oportunitats per a una resiliència ambiental, econòmica i social més gran

>Optimització i enfortiment de l’economia local (també amb valor global)

>El factor demogràfic (limitant en els dos sentits: generador i aturador)

>Autosuficiència alimentària (les varietats perdudes)

>Optimització de la productivitat

>Millora de la biodiversitat

>Residu-recurs (economia circular)

>Fertilitat del sòl (l’oportunitat de l’actiu ‘terra’ a més del ‘treball’)

>La qualitat de vida de les ciutats (on els aspectes ambientals són molt importants).

 

 

Elements de vulnerabilitat

>Adaptació a riscos (nivells i llindars d’atenuació)

>Col·lapse ecològic

>Gestió de territoris sensibles i fràgils

>Canvi de les condicions ambientals i salut

>Contaminació ambiental (aigua, aire i acústica) i salut

>La ciutat insalubre (clima, energia i aire)

>Garantia alimentària

>Factors de risc en el sector agroalimentari

>Risc biològic, químic, tecnològic

 

Elements constructors

 

Energia        

>Nous models (energia vertical vs. xarxa)

>Nivells d’autosuficiència energètica

>La suma d’energies (‘mix energètic’, interoperabilitat, mobilitat)

 

Aigua

>Factor limitant principal

>Nova cultura de l’aigua

>Canvi climàtic i incertesa

 

Garantia alimentària i recursos propis

>Garantia alimentària (disponibilitat, vigilància i control)

>Autosuficiència (gestió de la productivitat local)

>Qualitat i competitivitat

 

Cicle de recursos i de residus

>Minimització i valorització

>Nous materials

 


Serveis d’ecosistema

>Custòdia territorial (connectivitat, biodiversitat)

>Valors ecològics, socials, econòmics, estètics, terapèutics...

>Paisatge

>Intangibles (prestigi, posicionament...)

>Nou acord rural-urbà

>Serveis d’infraestructura verda (Identificació d’actius territorials ambientals)

 

 

Polítiques per a una Catalunya sostenible

>Unitats de gestió i acció territorial (divisió territorial, mancomunar serveis = no sumar impotències)

>Noves formes de gestió, finançament i d’intervenció territorial

>Nova fiscalitat ambiental (internalització de costos i beneficis)

>Factors compatibilitzadors de la competitivitat i sostenibilitat

>Economia verda/circular (estratègia socioeconòmica europea)

>Ètica, responsabilitat i educació (cap una nova cultural dels límits).

 

Data d'actualització:  25.01.2017